Emigdi Subirats i Sebastià

Els principals autors ebrencs de la centúria passada van realitzar una magnífica tasca de traducció literària. Fet i fet, van aconseguir deixar petjada allargada amb les seues adaptacions lletrades.
Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902-Barcelona, 1984) va treure a la llum el 1934, en plena efervescència novel·lística seua, als “Quaderns Literaris”, dos traduccions del francès de caràcter ben diferent: la narració “L’abadessa de Castro”, una de les Cròniques italianes de Stendhal, i la tragèdia històrica “Boris Gudonov” de Puixkin, era un gran coneixedor de la literatura russa i del qui considerava com “el més gran dels poetes de Rússia”. Durant la dura postguerra va portar a terme algunes traduccions al castellà: “Sermones de Bossuet” i “La calle del gato pescador” de Yolande Foldes, i es traduïa les seues pròpies obres a la llengua de Cervantes. Cal destacar el fet que va mantindre una correspondència molt lluïda amb el seu traductor al francès, l’escriptor nord-català Víctor Crastre (Perpinyà, 1903 – Ceret, 1983), autor de l’emblemàtic estudi “Catalogna, des Corbières a l’Ebre”.
Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) també va mostrar grandíssimes habilitats com a traductor, amb l’adaptació lingüística d’obres d’autors francesos. Sobretot, va atansar al català tres clàssics universals: “El comte de Montecristo” d’Alexandre Dumas, i “L’illa misteriosa” i “La volta al món en vuitanta dies” de Jules Vernes. A la vegada, és un dels autors més traduïts de la literatura catalana, pel fet que ha sigut traduït a vint-i-una llengües.
Gerard Vergés (Tortosa, 1931-2014) va aconseguir tota una fita amb la publicació de “Tots els sonets de Shakespeare” en la llengua d’Ausiàs March, premi Serra d’or a la traducció poètica de 1994.
Jesús Massip (Roquetes, 1927-La Garriga, 2021) des de la Històrica revista GEMINIS (1952-1961) va creure fermament en la tasca de traductor com a instrument eficaç per a la difusió de les lletres catalanes en període de genocidi lingüístic franquista. Va fer una de les primeres traduccions al castellà del “Cant espiritual” d’Ausiàs March, en el cinquè centenari del seu traspàs el 1959, així com de l’obra del mateix nom del gran poeta Joan Maragall.
Artur Bladé (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995) va escriure per a una revista de la colònia francesa establerta a ciutat de Mèxic. El podem considerar com un escriptor influenciat fins a la medul·la per la literatura francesa, que va adaptar lingüísticament infinitat de textos de la llengua de Molière.
Zoraida Burgos (Tortosa, 1933) va atansar-se a un dels textos més humanistes del mític Martin Luther King, “Cartes des de la presó de Birmingham”, tota una obra mestra!
Les Jornades literàries de la biblioteca Sebastià Juan Arbó han esdevingut un certamen cabdal per a la literatura catalana a les comarques centrals dels Països Catalans. A l’octubre de 2021 es va dedicar un espai convingut a tot l’entramat de la traducció, “Del nostre al tot i del tot al nostre”. Hi van prendre part nombrosos traductors d’àmbits diversos: la professora campredonenca Mònica Subirats; Josep Antoni Clement, vinculat a l’Ampolla i traductor del coreà, Emili Gil, la regidora d’educació Núria Marco, Pilar Garriga i Alfred Sala (vinculats al Priorat), així com l’ampostina Maria Climent, traductora professional i novel·lista revelació.
També han realitzat notables adaptacions lingüístiques els tortosins Sílvia Panisello i Brian Cutts, entre les quals “Tortosa life”, la traducció del llibre “La vida tortosina” de Quimo Panisello. El senienc Emili Gil ha traduït de l’anglès i del francès autors com Bram Stoker, Baudelaire o Edgar Allan Poe.
Nogensmenys, dos joves traductors ampostins destaquen per les seues traduccions literàries. Es tracta de Yànnick Garcia (1979) i Carme Camacho (1990).
Yannick ha traduït novel·les, relats i obres de divulgació d’autors com Jules Verne, Michael Connelly, Sebastian Barry o George Saunders. En l’àmbit creatiu, s’ha format en escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett i en creació literària a la Universitat Pompeu Fabra. La seua traducció estel·lar és ni més ni menys que “Orgull i prejudici” de Jane Austen (Steventon, Hampshire, 1775 – Winchester, Hampshire, 1817).

Quant a Carme Camacho, va viure a Londres on va entrar en contacte amb el món teatral i va traduir algunes obres dramàtiques d’autors moderns. A més, ha traduït dos clàssics novel·lístics del segle XIX de dos autors nord-americans: “Bartleby, l’escrivent. Una història de Wall street de Herman Melville (Nova York, 1819-1891), l’autor de Moby Dick, i “Vida d’un esclau americà explicada per ell mateix” ( Narrative of the life of Frederick Douglas), escrita per aquest homenot de la llibertat (Maryland, 1817 or 1818 – Washington, 1895)
Indubtablement tots ells estan realitzant una tasca lletrada molt lloable, que cal tindre en compte en tot moment. La famosa expressió “traduttore traditore” ha passat a la història sortosament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!