Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

17 de juliol de 2020
0 comentaris

Traducció del poema “Aquella mort”, de Roc Llop

Aquella mort afamada en les esperes
i aquella nit eterna sense albades
i aquell goig tot marcit sense florides
i aquell cel que no era cel ni era clariana
i aquell sofrir fuetat per amenaces
i aquells fantasmes de germans
– ossos i conques –
i aquella fúria de matar teoritzada
i aquell jaç malcompartit orfe de besos
i aquella fam guiant l’instint
dins la desferra
i aquell fred i aquella por
i aquell malson de les anyades
i aquella mort sempre la mort
– lletja i ferotge-.
I dins del cor arraulidet com un ocell
el dematí de la Cançó i de l’Esperança.

Aquella muerte ávida en las esperas
y aquella eterna noche sin auroras
y aquel gozo deslucido sin floridas
y aquel cielo que no es azul ni nublado
y aquel sufrimiento amenazado
y aquellos fantasmas de hermanos
– huesos y cuencas –
y aquella furia de matar teorizada
y aquel lecho huérfano de besos
y aquel hambre guiando el instinto
en el desecho
y aquel frío y aquel miedo
y aquella pesadilla de las añadas
y aquella muerte, siempre la muerte
– horrenda y feroz-.
Y en mi corazón como un pájaro acurrucado
amanece la Canción y la Esperanza.

Cette mort affamé dans les attentes
et cette éternelle nuit sans aurores
et ce plaisir tout flétri sans floraison
et ce ciel qui n’était ni ciel ni éclaircies
et cet souffrance fouetté de menaces
et ces fantômes de frères
– ossements et orbitent cave –
et cette furie meurtrière théorisée
et cette paillasse orpheline de baisers
et cette faim en guidant l’instinct
dans les décombres
et ce froid et cette peur
et ce cauchemar des années qui passent
et cette mort, toujours la mort
– laide et féroce-.
Et dans le coeur tout recroquevillé comme un oiseau
le matin de la Chanson et de l’Espoir.

That starving death when waiting
and that eternal dawnless night
and that flowerless tarnished pleasure
and that sky that was neither sky nor sunny spells
and that suffering whipped by threats
and those ghosty brothers
– bones and orbit cellar –
and that theorized bloody fury
and that straw mattress orphan of kisses
and that famine guiding instinct
in the waste
and that cold and that fear
and that nightmare of passing years
and that death always death
– fierce and ugly-.
And in the heart huddled up as a bird
the dawn of Song and Hope.

Dieser Verhungerntod, während man wartet
und dass ewige Nacht ohne Morgendämmerung
und dass blütenloses getrübtes Vergnügen
und dieser Himmel, der weder wolkig noch blau war
und dieses durch Bedrohungen gepeitschte Leiden
und jene gespenstere Brüder
– Knochen und sackartige Augen –
und dieser blutige Wut theoretisiert
und diese Strohmatratzenwaise von Küssen
und diese Hungersnot führender Instinkt
in der Verschwendung
und diese Kälte und diese Angst
und dieser Albtraum von vorübergehenden Jahren
und dieser Tod immer der Tod
– wild und hässlich-.
Und im Herzen hat sich als ein Vogel gekauert
die Morgendämmerung des Liedes und der Hoffnung.

Questa morte affamata nelle attese
e questa eterna notte senza aurore
e questo piacere appassito e non fiorito
e quel cielo che non era né cielo né chiazze
e questa sofferenza frustata da minacce
e questi fantasmi di fratelli
– ossa e orbite cave –
e questa furia omicida teorizzata
e questo letto orfano di baci
e questa fame guidando l’istinto
tra le macerie
e questo freddo e questa paura
e questo incubo degli anni che passano
e questa morte, sempre la morte
– brutta e feroce-.
E nel cuore rannicchiato come un uccello
la mattina della Canzone e della Speranza.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!