
No cal que entengues la vida,
i llavors esdevindrà com una revetlla.
I deixa que passe cada diada
com un xiquet que amb tots els amors,
deixa que li donen flors a cada alenada .
No les recull ni les vetlla,
no li passa pel cap al xiquet.
Les treu dels cabells suaument,
on joioses s’enganxaven un poquet,
i als anys de jovenesa fervent
en busca de noves les mans desvetlla.
Du musst das Leben nicht verstehen,
dann wird es werden wie ein Fest.
Und lass dir jeden Tag geschehen
so wie ein Kind im Weitergehen von jedem Wehen
sich viele Blüten schenken lässt.
Sie aufzusammeln und zu sparen,
das kommt dem Kind nicht in den Sinn.
Es löst sie leise aus den Haaren,
drin sie so gern gefangen waren,
und hält den lieben jungen Jahren
nach neuen seine Hände hin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!