Emigdi Subirats i Sebastià

  He estat apartat del món polític durant 4 anys, i crec que ha arribat el moment de tornar-m’hi a implicar. El meu espai natural és el de l’independentisme, i de ben segur  que ideològicament és el de l’independentisme extraparlamentari. Vaig rebre amb alegria els excel·lents resultats electorals de la CUP (Candidatura d’unitat popular) arreu dels Països Catalans,  i de la implantació d’altres grups independentistes per tot el país, també destaco el treball dels Maulets en la lluita per una societat alternativa que, tot i que per edat ja no em toca, m’hi sento plenament identificat. En canvi, crec que la plataforma més positva des de la qual puc treballar pel meu poble actualment és ERC. N’estic convençut per varis motius. Primerament, perquè hem trobat a Campredó la persona idònia per a avalar els nostres projectes culturals, d’aprofundiment de l’autogovern (canvi d’estructura de la relació amb el municipi) i reivindicatius. Es tracta de l’amic Josep Esquerré, al qual considero tot un referent de treball i d’intel·ligència per a afrontar temes difícils, amb tota la feinada que està portant a terme des de l’AMPA, el Grup de recerca històrica i l’Associació Amics de Francesc Llop. En segon lloc, perquè compto amb la total confiança per part del regidor Ricard Forés, amb el qual treballarem colze a colze per canviar el model de municipi i per la implicació del govern municipal en temes imprescindibles per a la nostra vida quotidiana. Finalment, perquè ERC a Tortosa compta amb una direcció joveníssima que, tot i que no he tingut encara gaire contacte personal amb ells,  considero que són els membres d’aquesta generació els qui han de canviar el panorama polític i fer avançar la nostra Ítaca catalana, que és la independència nacional dels Països Catalans, de les Corberes al Segura i del Cinca als torreons de l’Alguer.

Llavors, crec que he donat el pas adequat amb la tornada a ERC, sabedors com són els seus dirigents de quina és la meua manera de treballar, la meua ideologia,  les meues vinculacions d’amistat i ideològiques. Tenim preparat tot un projecte cultural per a Campredó interessantíssim, que passa pels mateixos projectes  que vàrem endegar el 1999 (música, literatura, art, patrimoni), els quals no varen  rebre el necessari suport popular per part del govern tortosí del moment.

No he d’amagar que entro a ERC en un moment un xic turbulent quant a les relacions internes d’alguns dirigents del partit. Tot i que jo he criticat durament l’aposta de la direcció actual pels pactes amb el PSOE (sobretot amb el suport "ineficaç" al govern de Madrid de torn, a Catalunya puc entendre una aposta estratègica pel canvi polític, malgrat a mi no m’agradi gaire), tot i que ideològicament em puc sentir molt més afí a les tesis que defensen exdirigents com Joan Carretero o Uriel Beltran, no tinc ganes d’entrar en discussions ni de formar capelletes. Torno  a ERC per dos raons essencials: treballar per Campredó (la meua gran motivació) i col·laborar a enfortir un projecte independentista veritablement viable per als Països Catalans. Com jo no desqualifico cap opció independentista, ni cap militant catalanista de cap formació política, tampoc no crec que la meua aposta mereixi desqualificació alguna ni que sigui titllada d’incoherent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!