Emigdi Subirats i Sebastià

  No puc amagar la decepció absoluta que vaig tenir amb tot el que va succeir al Consell Assessor de Campredó, en comprovar que el canvi polític era només una qüestió de sigles, inexistent quant a comportament i obertura de possibilitats positives envers Campredó. Va coincidir, però, amb un període força excitant de la meua vida, en què vaig aprofundir les meues inquietuds literàries de joventut. Vaig abandonar el món de la política (encara que només fos a nivell local) i vaig centrar-me exclusivament en la creació literària. Vaig començar a col·laborar amb multitud de revistes, setmanaris i fulletons, en els quals deixava palesa la meua ideologia independentista, al costat d’altres on feia crítiques literàries mitjançant les quals anava aprenent moltíssim. No cal dir que per a mi el fet de col·laborar en temes litenaris o redactar anàlisis sobre literatura catalana també és una manera excel·lent de fer país. Estava totalment desencantat dels comportaments polítics, i vaig endegar un intens treball  de recerca literària. Em vaig especialitzar en la literatura ebrenca, i em vaig endinsar en l’obra d’autors desconeguts per bona part de la població, que he anat incorporant paulatinament als diaris i també a la xarxa internet. La meua  feina ha estat ben reconeguda per molts amants de les lletres en reiterades ocasions. Darrerament, estic sent objecte d’elogis per part de molts homes de lletres (Xavier Garcia, Vicent Sanz, Gustau Moreno, Jaume Llambrich) que em fan enrogir i també em donen ànims per continuar amb aquesta faceta. La literatura ebrenca és un territori verge a explorar, no hi ha hagut gaires estudiosos de les lletres que s’hi hagin dedicat, a excepció d’alguns pocs autors (Despuig, Vallfogona, Arbó). La meua ideologia independentista em porta a trespassar fronteres administratives, per la qual cosa mai no parlo d’autors de l’Ebre sense incorporar els del Maestrat i els del Matarranya. En la meua utopia personal, la ratlla del Sènia no existeix, és una frontera artificial.

Col·laboro amb la revista "Mainhardt" d’Alcalà de Xivert des de fa 5 anys amb crítiques literàris que donen identitat, a la vegada descobreixen autors i aporten sensibilitat lingüística i territorial. Les meues col·laboracions en els setmanaris i revistes de l’Ebre tamnbé han ajudat a rellançar-me i a fer-me un lloc entre l’estrat literari de casa nostra, la qual cosa em fa especialment feliç. Poc després va venir la meua afecció a la xarxa, les col·laboracions amb la web dels llibres ebrencs (d’Albert Pujol) i amb beaba (d’Albert Aragonès). Actualment porto tres blogs, que m’han permès arribar a molt més públic del que hagués somniat. A través dels blogs, puc donar unitat  a les crítiques sobre el patrimoni històric campredonenc, fer difusió dels autors ebrencs, o redactar entrades clarament independentistes. Tot plegat conforma la unitat del meu camp d’acció, de la meua lluita sense treva envers la dignificació de la catalanitat.

Aquest treball literari m’ha permès superar la profunda decepció que em produeix la covardia política nacional. No m’agrada la via catalana de fer política i darrerament m’estan donant la raó. Hem d’aguantar les constants prohibicions esportives, les difamacions literàries, les pèssimes infraestructures i les retallades estatutàries. Davant tot això, tenim una classe política acomodada que s’allunya totalment de la força que transmeten polítics com Ibarretxe i l’esquerra abertzale, que no s’acovardeixen davant de res.

La literatura és molt important per a la nació catalana: el conreu del català, la promoció de revistes i periòdics, la participació internacional en certàmens llibescs, forma part d’aquesta estratègia de construcció nacional que no s’ha d’aturar.

El meu treball literari ha passat per la publicació de tres novel·les (autoedicions), dos contes en reculls col·lectius i dos reculls poètics a benefici d’associacions de malalts ebrencs. He coordinat els llibres d’història de Campredó i d’Amposta, les dos poblacions a les quals estic lligat sentimentalment i laboralment. He estudiat artistes com el campredonenc Francesc Llop i l’ampostí Emili Bonet, i he estat comissari del centenari del naixement de Joan Cid i Mulet, el qual mereix un apartat d’aquesta secció per si sol. La meua col·laboració amb la biblioteca d’Amposta i amb la gent de l’EMD de Jesús m’ha obert mires. He col·laborat amb gent d’altres partits  i n’estic satisfet, malgrat la meua crítica a la manera de fer nacional. El programa Lletres Ebrenques m’ompli moltíssim, ja que em permet fer una difusió literària de primer nivell (Emili Rosales, Saül Gordillo, Jordi Ginebra, Joan-Elies Adell, etc.). El fet literari català obri fronteres i construeix país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!