Emigdi Subirats i Sebastià

  Amb aquest post hem de donar per acabada aquesta secció, que  ha comptat amb nombrosos seguidors que han mostrat el seu interès per un futur nacional català lliure d’hipoteques espanyoles. Podríem parlar d’altres àmbits de la nostra societat en els quals seria imprescindible que les forces independentistes tinguessin un més gran protagonisme, com l’obrerisme. Malauradament, els sindicats més importants de casa nostra no tenen un perfil propi que els diferenciï dels seus homòlegs espanyols. Manca, doncs, l’articulació d’una força obrera catalana que els aconsegueixi donar identitat. No puc parlar del tema en coneixement de causa perquè no he estat mai sindicat. Tampoc puc fer esment dels diversos sindicats existents arreu dels Països Catalans que no tenen vinculació amb cap altre de nivell estatal, ja que me’n deixaria. Recordo el temps en què des de la direcció de Catalunya Lliure, a finals dels anys 1980, es va donar un impuls a  la COS (Coordinadora Obrera Sindical) que encara segueix vigent en algunes comarques del país. Caldria, doncs, aprofundir en aquest tema que seria crucial per al nostre futur nacional.

 D’altra banda, hem de deixar passar el temps per valorar la força que pot arribar a tenir el Centre d’estudis sobiranistes que impulsen intel·lectuals i polítics propers a ERC i a CiU. En principi, ho considero una idea excel·lent, ja que és una plataforma que supera l’àmbit partidista i que vol afrontar cara a cara la problemàtica de la relació amb Espanya. També valoro molt positivament el sorgiment de nombroses plataformes reivindicatives  (Plataforma pel dret a decidir, Plataforma pro seleccions catalanes, Sobirania i progrés, etc.). Em semblen vàl·lids tots els mitjans de reivindicació d’un futur més lliure i de condemna de la intransigència espanyola.

Des d’aquest blog donarem pas a una altra secció que eixirà d’aquí uns dies, que titularem "Tretze independentistes imperfectes". Aquest nom prové d’un recull de narracions del gran poeta tortosí Gerard Vergés, que es titula "Tretze biografies imperfectes", en el qual el veterà literat té la possibilitat de parlar de tot allò que li bé de gust, que no tenen perquè ser aspectes biogràfics de la persona en qüestió. El llibre té una força narrativa tremenda que el va portar a guanyar el premi Josep Pla a finals dels anys 1980.

També he volgut jugar amb aquest nom mitjançant l’adjectiu imperfecte. No crec que ningú tingui mai la veritat absoluta, ja que tothom té defectes i comet errades, també els independentistes. Malauradament, hem estat incapaços d’articular un independentisme majoritari en aquest país i ens hem abonat a una lluita per l’autonomia que està totalment esgotada. Quan escoltes els membres de les diferents formacions nostrades,  només sents retrets dels uns contra els altres i els altres cotra els uns. Jo sóc de tots, i tots inclou moltes sigles alternatives a l’estatus polític actual. A mi, no em molesta cap independentsita de cap formació política, i no està el pati com per a anar tirant en cara a ningú el típic: tu ets independentista i milites en aquest partit que pacte amb aquells altres! Cal fer un esforç d’unitat que combatre aquesta lacra que es diu Espanya.

Entre les persones que inclouré en aquesta secció, a  les quals admiro moltíssim, estaran el futbolista Oleguer Presas, el cantant Xavi Sarrià o l’escriptor Sebastià Alzamora. La meua intenció era parlar d’homes i dones d’arreu de la nació catalana, per la qual cosa l’endegaré amb un sabadellenc, un valencià i un mallorquí. He de reconèixer que tindré mancances, ja que no he aconseguit redactar gaires relats sobre dones. Aquest és un problema personal, la incorporació de la dona al teixit social públic, ja que quan ho intentes t’adones que no n’hi ha gaires, tant si vols analitzar blocaires, escriptors, polítics independentistes, etc. La societat punxa en aquest tema, tots ens n’adonem i no fem gaire per solucionar-ho.

"Tretze independentistes imperfectes" vol ser l’espill de tothom en aquesta terra catalana que va de les Corberes al Segura i del Cinca…travessant la Mediterrània…a la bella ciutat de l’Alguer. Visca la terra! Visca els Països Catalans lliures!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!