Emigdi Subirats i Sebastià

  En totes les entrades que he anat fent per donar a conèixer la meua trajectòria independentista i els meus ideals, he anat analitzant les diferents formacions polítiques a les quals he pertangut, i d’altres de l’àmbit de la catalanitat. Qualsevol noi o noia independentista que em llegeixi pot discrepar amb mi sobre les meues opinions. Pot argumentar que l’independentisme extraparlamentari no té cap futur per la seua manca de cohesió i estructura, i per la seua contundència ideològica. Altres poden dir que ERC no dóna la talla i rebaixa plantejaments quan toca poder. Poden discutir-me que els meus anhels d’unitat d’acció en temes lingüístics i d’autogovern amb CDC són totalment irrealitzables, a causa dels tradicionals lligams econòmics de la cúpula convergent. Pel mateix camí, poden argumentar que amb ICV no hi ha res a fer sinó són capaços de crear-se un perfil propi, alliberant-se dels lligams amb el PSOE d’aquí i d’allà. És a dir, que tothom pot fer servir arguments per destruir les estratègies de qualsevol formació política que no sigui del seu grat. Jo entenc, en canvi, que el PSOE disposa d’un excessiu poder a Catalunya a causa d’aquestes divisions entre els partits nostrats que no tenen lligams espanyols, per la qual cosa treballaré sempre a favor de potenciar les coses que uneixen els partits catalans. 

Val a dir, que  la catalanitat es vertebra a través de les nombroses associacions culturals d’alt nivell que hi ha arreu dels Països Catalans. Ens és difícil començar per una en particular, ja que n’hi ha moltes que fan una feinada impagable a favor de la nostra cultura i sota condicions sociopolítiques molt dures i adverses. Recolzo totalment la feina realitzada per les Associacions Bressola i Arrels a la Catalunya Nord, que han aconseguit tirar endavant un projecte educatiu en llengua catalana, a part de posar enmarxa una emissora de ràdio i diverses revistes i periòdics en la nostra llengua.  No cal dir que l’associació estel·lar de la catalanitat és  Acció Cultural del País Valencià, que fa anys que realitza una tasca incansable a favor de la nostra cultura, amb la impulsió de projectes tan interessants com els Casals Jaume I. El possible tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià és el veritable espill d’allò que és Espanya. Homenots com Eliseu Climent, malgrat que hagin pogut cometre errors (ningú no és un sant),  mereixen el nostre reconeixement. També voldria tenir paraules d’homenatge per a l’Obra Cultural Balear, que fa igualment molts d’anys que segueixen una feina laboriosa envers la difusió de la llengua i la cultura catalana a les illes. La Institució de la Franja uneix tot un seguit d’associacions que defensen la unitat  del català a l’Aragó, on no està reconegut oficialment. La Llei de Llengües d’Aragó és un altre exemple de covardia i manca de voluntat política del PSOE, per la por de sempre a la dreta cavernícola. Ens traiem el barret davant de l’Associació Cultural del Matarranya, que tan bona feina ha realitzat en l’articulació d’un col·lectiu literari a la comarca d’alt nivell. L’Obra Cultural de l’Alguer igualment ha realitzat una bona tasca de preservació de la llengua, malgrat que discrepo del seu model lingüístic. Òmnium Cultural ha jugat el seu paper arreu de la nació catalana (amb implantació inclosa a l’Alguer), tot i que en alguns moments històrics ha estat condicionat pels lligams interns de partit que ha perjudicat la seua imatge i aturat la seua feina. També cal destacar la feinada que es realitza des dels nombrosos centres d’estudis que hi ha estesos arreu de la nació catalana, coordinats mitjançant l’Institut Ramon Muntaner (amb seu a Móra la nova i dirigit per l’amiga Carme Jiménez). La CAL (Coordinadora d’associacions per la llengua) manté viva la flama de la unitat del català, amb l’organització del Correllengua.

Tota aquesta xarxa d’associacions culturals l’hem d’ampliar amb la inclusió de les plataformes pro seleccions catalanes i d’altres associacions de nivell comarcal que han aconseguit crear un teixit ferm de la catalanitat. Crec que han aconseguit molt més a favor de la cultura nostrada que els partits polítics, els quals els noto massa covards a l’hora d’afrontar les greus deficiències estructuals del país. Sens dubte. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!