Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Shanghai Andorra: una vida entre Xangai, Nova Zelanda, el Caire i els Pirineus
Shanghai Andorra, publicada el 2023 per Editorial Andorra, és una de les obres més singulars de la trajectòria de Joan Peruga. Escrita a quatre mans amb Txema Díaz-Torrent, la novel·la recupera la vida extraordinària d’Ursula Ure Simpson, una escriptora d’origen neozelandès nascuda a Xangai el 1930 i establerta a Andorra el 1957. El llibre parteix d’una història real, però no vol ser una biografia convencional: els autors han convertit aquesta vida cosmopolita en matèria literària, combinant documentació, memòria, imaginació, humor i recreació novel·lística. El mateix Peruga ha explicat que aproximadament el 80 % de l’obra és ficció, una dada fonamental per entendre com cal llegir-la.
Una història real que sembla inventada
El primer gran atractiu de Shanghai Andorra és precisament que la vida d’Ursula Simpson sembla una novel·la abans que els autors la convertisquen en novel·la. Va néixer a la Xangai colonial de 1930, va créixer en un món internacional i cosmopolita, va viure al Caire durant els anys de la Segona Guerra Mundial, va conèixer ambients culturals i socials molt diferents i, encara molt jove, es va convertir en una escriptora d’èxit.
Als vint-i-dos anys va publicar The Sun Behind Us, una novel·la inspirada en les seues experiències al Caire. Dos anys més tard va publicar The Vintage, també relacionada amb experiències personals, especialment amb els estius que havia passat al Beaujolais. Aquesta segona novel·la va ser adaptada al cinema, amb Mel Ferrer i Michèle Morgan com a protagonistes. Quan va arribar a Andorra, per tant, Ursula no era una desconeguda: ja havia publicat dos novel·les i una d’elles havia fet el salt al cinema.
Per això el llibre no explica simplement la història d’una dona que arriba a Andorra. Explica el trajecte d’una dona que ja ha viscut diverses vides abans d’arribar als Pirineus.
Aquest és probablement el sentit profund del títol: Shanghai Andorra uneix dos extrems geogràfics i vitals. Entre aquests dos noms hi ha tot un món: el Caire, Europa, els viatges, la literatura, el cinema, les relacions personals i una successió de canvis històrics que travessen la vida d’Ursula.
La protagonista: Ursula Ure Simpson
Ursula és, sens dubte, el centre de la novel·la. Nascuda a Xangai el 1930, és presentada com una dona cosmopolita, intel·ligent, independent i marcada per les circumstàncies extraordinàries que li toca viure. Tanmateix, el llibre no sembla interessat únicament en presentar-la com una escriptora famosa o una dona d’aventures. El que busca és reconstruir una personalitat, imaginar-ne les contradiccions, les emocions, els desitjos i les decisions. La protagonista és, així, més que un personatge històric: és un **personatge literari construït a partir d’una persona real.
Aquest matís és important. No estem davant d’una biografia acadèmica en què l’autor intenta separar escrupolosament allò documentat d’allò que no ho és. Peruga i Díaz-Torrent adopten deliberadament les eines de la narrativa. Ho han explicat els mateixos autors: volien evitar una biografia exhaustiva i cronològica que seguís la protagonista pels cinc continents i preferien construir una narració àgil, dinàmica i amb humor. Per això Ursula domina la novel·la d’una manera molt particular: tot està subordinat a la necessitat d’explicar la seua vida com una aventura humana.
Stanley Pare Simpson: el pare i la figura de la raïl
Un altre personatge fonamental és Stanley Pare Simpson, el pare d’Ursula, mariner neozelandès. La seua figura és important perquè contribueix a explicar el caràcter nòmada i cosmopolita de la protagonista. La família està vinculada al mar, als viatges i als desplaçaments, i aquest origen ajuda a entendre que Ursula no siga presentada com una dona lligada a un únic territori. La relació amb el pare adquireix especial importància quan els dos acaben instal·lant-se a Andorra. El 1957, Stanley i Ursula arriben al Principat i s’estableixen a Engordany, en un xalet que acabarà convertint-se en una mena d’últim refugi familiar. Aquí apareix una de les grans paradoxes de la novel·la: una dona que ha viscut en alguns dels espais més cosmopolites del món acaba refugiant-se en un petit país pirinenc.
Betty, la mare: el trauma que precedeix Andorra
La mare, Betty, també té un paper important en la història vital d’Ursula. La família havia emprès un viatge al voltant del món a bord del iot Pareora. El viatge, però, es va interrompre tràgicament després d’un accident marítim: no van passar de Saint-Malo i la salut de Stanley va quedar afectada. Betty va morir en el naufragi. Dos anys després, Ursula arribaria a Andorra amb el seu pare. Això proporciona una clau important per interpretar la instal·lació a Andorra: el Principat no és simplement un lloc més en el mapa de la protagonista; és també un lloc de retirada, d’arrelament i de reconstrucció personal. La dona que ha viscut entre grans ciutats, guerres, viatges i ambients internacionals acaba buscant una altra mena de vida.
Els personatges reals que entren en la novel·la
Un dels elements més atractius de Shanghai Andorra és la presència de personatges històrics i figures conegudes del segle XX. Els autors introdueixen, entre altres, Wallis Simpson, abans de convertir-se en duquessa de Windsor; Audrey Hepburn; John le Carré; J. G. Ballard i Adolf Eichmann. Aquests personatges tenen una funció literària molt interessant. No són simplement una successió de famosos introduïtsper donar espectacularitat al relat. Serveixen per situar Ursula dins d’un món internacional, cultural i històricament convuls. La protagonista deixa així de ser una figura purament andorrana. La seua biografia permet als autors connectar Andorra amb la gran història europea i mundial del segle XX.
L’argument: d’una vida cosmopolita a un refugi pirinenc
L’argument de Shanghai Andorra es pot resumir com el recorregut vital d’una dona que passa per diversos mons abans de trobar el seu lloc a Andorra. La narració parteix de la joventut d’Ursula, marcada per la Xangai colonial i posteriorment pel Caire. És en aquest segon espai on comença a desenvolupar-se també la seua vocació literària. Escriu, publica i aconsegueix un èxit considerable. La seua trajectòria literària la porta a formar part d’un món cultural internacional. The Vintage arriba al cinema i Ursula es mou en un ambient que connecta literatura, societat, cinema i cultura popular. Però aquesta vida també està marcada per la pèrdua i per les ruptures. La mort de la mare, les experiències familiars i el cansament d’un món que ha conegut massa intensament condueixen finalment cap a una nova etapa.
L’any 1957, als 27 anys, Ursula abandona aquell univers i s’instal·la amb el seu pare a Engordany. És aquest moment el que funciona com a punt d’arribada de la narració. Així, l’estructura argumental es pot entendre com un viatge d’anada i tornada:
Xangai → Caire → Europa → món literari i cinematogràfic → pèrdua → Andorra.
Els grans espais de la novel·la
Els espais són essencials perquè Shanghai Andorra és, en bona part, una novel·la de desplaçaments.
Xangai
És el lloc del naixement i de la infantesa. Però no és una Xangai qualsevol: és la Xangai colonial, un espai internacional, desigual i culturalment complex. Aquest món connecta molt bé amb la literatura de J. G. Ballard i amb la imatge d’una ciutat cosmopolita que després desapareixerà amb les grans transformacions polítiques de la Xina.
El Caire
És probablement un dels espais més importants en la formació d’Ursula. El Caire de la Segona Guerra Mundial és una ciutat multicultural, internacional i amenaçada per la guerra. L’avanç de l’Afrika Korps de Rommel forma part del context històric en què viu la protagonista. És també el lloc de naixement de la seua escriptura.
Europa
Europa apareix com un espai de cultura, literatura i cinema. El Beaujolais, per exemple, està relacionat amb les experiències que inspiraren The Vintage.
Andorra
Finalment apareix Andorra. Tot i que és una Andorra molt diferent de l’actual. Quan Ursula hi arriba el 1957, el país encara no és el gran centre turístic i comercial que coneixem avui. Engordany es converteix en un espai de retirada, gairebé d’exili voluntari. El xalet Simpson adquireix així un valor simbòlic: és la casa d’arribada d’una dona que ha recorregut mig món. És molt interessant que la novel·la acabe portant fins a Andorra una protagonista que literàriament podria haver pertangut a qualsevol gran ciutat europea.
El temps: una novel·la que travessa el segle XX
El temps narratiu és ampli. La història d’Ursula permet recórrer especialment els anys que van des de la seua infantesa fins a l’arribada a Andorra el 1957. Això significa que la novel·la travessa alguns dels grans esdeveniments del segle XX: el món colonial, la Segona Guerra Mundial, els canvis polítics al Pròxim Orient, les transformacions de la Xina i la cultura internacional de la postguerra. Per tant, no és una novel·la històrica en el sentit tradicional d’una obra situada en un únic moment concret. És una novel·la de temps expansiu, en què la biografia d’un personatge permet travessar diverses dècades i diversos continents. El temps històric i el temps personal estan íntimament relacionats.
La història del món passa per la vida d’Ursula.
Una novel·la de gèneres diferents
Un dels aspectes més interessants de Shanghai Andorra és precisament la dificultat de classificar-la en un únic gènere.
És, en primer lloc, una novel·la. Els autors mateixos insisteixen que cal llegir-la com a tal. Amb tot, també és una biografia novel·lada, perquè el punt de partida és una persona real i perquè una part important del material procedeix de la investigació sobre la seua vida. També té elements de novel·la històrica, perquè la trajectòria d’Ursula es desenvolupa dins de contextos històrics perfectament recognoscibles.
Podem trobar-hi també trets de novel·la d’aventures, perquè la vida de la protagonista està marcada pels viatges, els canvis de continent, les guerres, les relacions personals i les situacions extraordinàries. Conté elements de novel·la cosmopolita, perquè els seus escenaris i personatges desborden constantment les fronteres d’un sol país.
Finalment, hi ha una dimensió de novel·la de memòria: reconstruir la vida d’una dona significa rescatar una figura que, malgrat haver tingut èxit internacional, havia quedat relativament oblidada. Per això una possible definició completa seria:
Una biografia novel·lada de caràcter històric i cosmopolita que utilitza les eines de la ficció per reconstruir una vida real.
La focalització: Ursula com a centre de la mirada
La focalització és especialment interessant perquè la novel·la no està construïda com una biografia convencional en què un narrador omniscient explica fredament què li va passar a Ursula. La narració busca acostar-nos a la protagonista i reconstruir el món des de la seua experiència.
Això permet que Xangai no siga simplement una ciutat històrica, sinó la Xangai que Ursula coneix; que el Caire no siga només un escenari de la Segona Guerra Mundial, sinó el Caire de la seua joventut; i que Andorra no aparega simplement com un territori pirinenc, sinó com el lloc que Ursula descobreix quan ja ha recorregut bona part del món.
La focalització, per tant, contribueix a convertir una biografia en una experiència narrativa. Això és fonamental: el lector no rep només informació sobre Ursula. El que interessa és entrar literàriament en la seua vida.
La relació entre realitat i ficció
Aquest és probablement el punt que més diferencia Shanghai Andorra d’una biografia convencional. Els autors no amaguen que han inventat. Al contrari: expliquen que la novel·la conté una proporció molt important de ficció i que aquesta decisió era conscient. Peruga afirma que aproximadament el 80 % del llibre és ficció. Això no significa que la història real no siga important. Justament al contrari. La realitat és el fonament de la novel·la, però la ficció és l’eina que permet donar-li vida. El repte consisteix a imaginar converses, situacions, reaccions i escenes que no necessàriament estan documentades, però que permeten construir literàriament el personatge. Aquesta és una de les grans llibertats de la novel·la.
L’humor com a element narratiu
Un altre tret destacable és l’humor. Peruga va explicar que els autors volien una narració «àgil, dinàmica, trepidant» i amb un toc d’humor. L’humor és important perquè impedeix que una història potencialment molt dramàtica —guerres, morts, pèrdues, desplaçaments, canvis històrics— es convertisca en un relat excessivament solemne. També contribueix a construir el caràcter d’Ursula. La protagonista no és presentada únicament com una dona que pateix les circumstàncies del seu temps. És una dona que viu, observa, actua, decideix i es relaciona amb el món.
La col·laboració entre Peruga i Díaz-Torrent
Shanghai Andorra té també una característica poc habitual: està escrita a quatre mans. La col·laboració entre Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent no consistia simplement a repartir-se la novel·la en parts. Segons Peruga, es passaven els capítols i cadascun hi podia introduir lliurement modificacions. Aquesta manera de treballar exigia trobar una veu narrativa comuna. És precisament aquí on la novel·la té un altre atractiu: dos autors diferents han de desaparèixer parcialment darrere del personatge. Díaz-Torrent ho explica amb una idea molt reveladora: quan van entendre que era ella qui manava, el procés va començar a funcionar. Aquesta afirmació explica molt bé el mecanisme de la novel·la: ni Peruga ni Díaz-Torrent no són realment el centre, el centre és Ursula.
Peruga i Ursula: una relació que ve de lluny
La novel·la té, a més, una història literària pròpia molt interessant. Joan Peruga ja havia conegut Ursula Simpson. L’any 1999, quan treballava al Diari d’Andorra, li havia fet una entrevista, la qual va quedar en la memòria de l’escriptor. Anys després, Peruga explica que sempre havia volgut tornar a la vida d’Ursula. Shanghai Andorra li va permetre recuperar aquella figura i transformar aquella antiga trobada periodística en una obra literària. Això dona a la novel·la una dimensió especialment atractiva: l’autor que havia entrevistat una persona real acaba convertint-la, dècades després, en personatge literari.
Hi ha, doncs, una cadena: persona real → entrevista periodística → memòria de l’autor → investigació → ficció → novel·la.
L’atractiu principal de la novel·la
Per què resulta tan atractiva Shanghai Andorra? En primer lloc, perquè explica una vida extraordinària. També, perquè la protagonista permet viatjar per tres grans mons: Xangai, el Caire i Andorra. En tercer lloc, perquè combina la intimitat d’una vida personal amb la gran història del segle XX. Després, perquè introdueix literatura, cinema, guerra, viatges i cultura popular dins d’una mateixa narració. Finalment, perquè presenta una paradoxa molt potent: una dona que havia conegut el món acaba trobant el seu lloc en un dels territoris més menuts d’Europa. Aquesta paradoxa és probablement el gran motor simbòlic de l’obra.
Shanghai i Andorra: dos extrems d’un mateix viatge
El títol mereix una atenció especial. Shanghai Andorra no és simplement una indicació geogràfica. És pràcticament una fórmula literària. Xangai representa l’origen, el cosmopolitisme i el món colonial. El Caire representa la formació, la joventut, la guerra i la descoberta de la literatura. Andorra representa l’arribada, el refugi i l’arrelament. Entre tots tres espais es construeix el recorregut d’Ursula. Per això el títol es pot llegir gairebé com una fletxa:
SHANGHAI-CAIRE-ANDORRA
Un viatge físic però també interior.
Andorra com a final del món i principi d’una nova vida
Hi ha una altra lectura especialment interessant. Andorra no és només el lloc on acaba la novel·la. És el lloc on canvia la identitat de la protagonista. Ursula havia estat una dona de grans ciutats i de grans horitzons. Quan arriba a Engordany, es produeix una mena de desacceleració. El món deixa de ser una successió de ports, hotels, ciutats, esdeveniments i persones cèlebres. A Andorra apareixen la muntanya, el silenci, la casa i una vida molt més retirada. Per això el Principat pot ser interpretat com el contrapunt de Xangai. El títol uneix dos mons que semblen incompatibles, però precisament aquesta contradicció és la que dona sentit al llibre.
Una novel·la sobre la identitat
Més enllà de l’aventura biogràfica, Shanghai Andorra és també una novel·la sobre qui som després d’haver estat moltes persones diferents. Ursula és filla d’un mariner neozelandès, nascuda a Xangai, formada al Caire, escriptora en llengua anglesa, vinculada al món europeu i finalment resident a Andorra. Quina és, doncs, la seua identitat? La resposta que sembla proposar la novel·la és que la identitat no és necessàriament un lloc de naixement. També és una suma de llocs, experiències, persones, pèrdues i decisions.
En aquest sentit, Ursula és una figura especialment moderna: una dona que viu entre cultures i que no encaixa fàcilment dins d’una sola identitat nacional.
Una obra cosmopolita dins de la literatura andorrana
Aquesta és una de les aportacions més interessants de Shanghai Andorra. Joan Peruga és un escriptor profundament vinculat a Andorra, però en aquesta obra no parteix de la història pròpiament andorrana per parlar del món. Fa exactament el moviment contrari. Parteix del món per arribar a Andorra.
Això diferencia Shanghai Andorra d’Últim estiu a Ordino.
En aquella obra, Peruga recuperava la història d’Andorra i la convertia en literatura. Aquí agafa una dona cosmopolita i internacional i fa que Andorra es convertisca en l’últim capítol d’una aventura universal. És una operació literària molt significativa. Andorra deixa de ser només el tema de la novel·la i es converteix en una cruïlla del món.
A tall de conclusió: una novel·la de viatges, remembrança i literatura
Shanghai Andorra és, en definitiva, una obra difícil de classificar perquè la seua riquesa prové precisament de la barreja de gèneres. És biografia i ficció, història i aventura, memòria i imaginació, literatura i cinema, Xangai i Andorra.
La figura d’Ursula Simpson permet als autors construir una novel·la que travessa continents i dècades, però que acaba tenint un centre molt concret: una dona que, després d’haver conegut bona part del món, arriba als Pirineus als vint-i-set anys i hi troba un lloc on viure.
El gran atractiu de l’obra és que la vida real ja contenia els ingredients d’una novel·la extraordinària, però Peruga i Díaz-Torrent han fet el pas decisiu: no s’han limitat a explicar aquella vida, sinó que l’han convertida en literatura.
Potser aquesta és la millor manera d’entendre Shanghai Andorra: no com una biografia d’Ursula Simpson, sinó com la invenció literària d’una vida que realment va existir.
En aquest sentit, el trajecte del títol és també el trajecte de la protagonista: de Xangai a Andorra, del món a la muntanya, de l’aventura a la memòria, de la vida real a la literatura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!