Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

17 de maig de 2022
0 comentaris

Ruta Francesc Llop i Marqués (2)

4. PLAÇA SANTIAGO RUSIÑOL
El modernisme va ser un moviment artístic que va sorgir a tota Europa al tombant de la vintena centúria. Estil principalment arquitectònic, genuïnament urbà i burgès fruit del creixement industrial a les ciutats, va anar desenvolupant-se en altres arts plàstiques (pintura i escultura) així com en les decoratives. El ferrocarril, la màquina de vapor, l’electricitat… van suposar grans avenços tecnològics que van revolucionar l’art. El modernisme
català no s’entén sense el moviment de ressorgiment de la cultura catalana anomenat Renaixença, i l’espectacular desenvolupament industrial i socioeconòmic. Es caracteritza per la seua concepció de l’Art total, que serveix a la burgesia per identificar-se i expressar la seua voluntat d’avantguarda. D’aquesta època destaquen arquitectes modernistes com: Lluís Domènech i Montaner, Joan Puig i Cadafalch i, molt especialment, Antoni Gaudí amb la seua particular arquitectura orgànica. Amb tot, hemjl de fer esment d’alguns deixebles del geni reusenc com: Pau Monguió, Joan Abril Guanyavents o Cèsar Martinell, que varen ser els creadors de magnífics edificis rurals com les catedrals del vi de la Terra Alta i el Priorat, o
l’escorxador i el mercat municipal de la veïna Tortosa.
Quant a la pintura destaquen figures com: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Hermenegild Anglada i Camarasa, Miquel Utrillo…
La figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) mereix especial atenció quant a la seua íntima relació d’amistat amb Llop. Va instaurar les seues conegudes «Festes modernistes» que van connectar la bohèmia catalana amb els diferents corrents de l’avantguarda artística. En 1892 va comprar una casa de pescador a Sitges. A l’any següent va comprar la del costat per donar naixement a la casa-taller que va nomenar Cau Ferrat (refugi de ferros forjats, que col·leccionava) pel qual van passar molts pintors, poetes, músics de l’època.
L’amistat amb Rusiñol va portar Francesc Llop a pintar els voltants de Sitges, molt especialment la població de Sant Pere de Ribes. El nostre pintor era un dels impulsors de la tertúlia d’Els 4 Gats, que aplegava la flor i la nata artística del moment. Després de les estades del campredonenc a Mèxic (1901-1910) i París (1910-1914) van tornar a tindre una relació molt estreta. El 1927 van fundar L’Arca de Noè, una entitat que porta el nom de l’embarcació que Noè va construir per salvar-se del diluvi universal. L’objectiu inicial era
reunir socis el cognom dels quals correspongués a una espècie del regne animal. Les activitats eren diverses i incloïen visites al zoo, iniciatives de protecció dels animals, apadrinaments i l’atorgament del Premi Pantera i el Premi Gasela.
El darrer lligam pòstum entre els dos pintors amics l’hem portat a terme a Campredó quan en el marc de l’Any Francesc Llop es va donar el nom de Rusiñol a una plaça de la població, en reconeixement del paper cabdal que va exercir el mecenes modernista en la carrera artística del campredonenc més universal.

5. CASAL FRANCESC LLOP
Aquest Casal està situat al cèntric carrer de Benicarló i fa cantonada amb el carrer de Gandia, en uns solars on històricament s’havien ubicat l’antic mercat del peix, les antigues escoles i la desapareguda Germandat de Llauradors i Ramaders. És un edifici de tres pisos i amb façana de vidre, que va ser inaugurat l’any 2002. És un espai d’usos diversos que alberga un bar que regeix l’Associació de Jubilats i Pensionistes, així com s’hi realitzen
moltes activitats esportives, culturals i lúdiques, com el ball de jubilats. En fan ús, entre altres, el col·lectiu de dones per a les seues classes de manualitats, s’organitzen cursos de ioga i d’altres modalitats esportives com a exemple de diversitat temàtica.
Hi han passat conferenciants de gran prestigi com: el filòleg Joan Beltran, l’historiador literari Enric Querol15 i el novel·lista Manuel Pérez Bonfill, el músic valencià Xavi Sarrià; el periodista Vicent Partal; l’economista canareu Germà Bel; la historiadora senienca Victòria Almuni; els historiadors barcelonins Oriol Junqueras, Alfred Bosch i Francesc Xavier Hernández; els afamats novel·listes Coia Valls i Xúlio Ricardo Trigo; o l’exconseller de cultura de la Generalitat Joan Manel Tresserras.
S’hi han ubicat dos espais culturals de rellevància: la Biblioteca Municipal Manuel Pérez Bonfill, inaugurada durant el 2014, i la Sala d’Art Francesc Llop.

6. SALA D’ART
Des de l’Associació Cultural Soldevila va impulsar-se la creació el 2001 de la Secció Artística Amics de Francesc Llop i Marqués per tal d’anar recuperant l’obra del pintor i dotar Campredó amb un fons d’art. El contingut principal havia de ser l’obra llopiana: l’adquisició de part de l’obra del pintor que es troba escampada en mans de nombrosos col·leccionistes d’arreu del país.
Amics de Francesc Llop va esdevindre associació anys després. La pintora i llicenciada en història de l’art, Neus Arasa, n’és la presidenta. La col·lecció ha comptat amb el mecenatge dels col·leccionistes: Gonzalo Julve, Domingo Martínez i Antoni Martínez Vilàs «Xaparro», així com de membres de la família Bertran-Oliveras, besnebots i besnebodes del pintor.
Francesc Llop va ser un artista d’arrel impressionista, guardonat com a il·lustrador a Mèxic i a l’Exposició Universal del cap-i-casal de 1928, l’obra del qual va ser objecte d’una exposició retrospectiva el 1973 en motiu del centenari del seu naixement. Al poble on va veure la primera llum s’honora la seua carrera artística degudament: les raïls són fortes en terra fèrtil. I ja sense
quartana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!