Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

15 de maig de 2022
0 comentaris

Ruta Francesc Llop i Marqués (1)

1. A LA CASA NATAL DEL PINTOR
Quan aquest acte era només sospir,
estatge de l’angoixa i la incertesa,
regne de la quartana i l’embolic
de fosc brostam i llengües d’aigua negra.
(Josep Ferré i Royo)

En terra de quartana, entre maresmes i aiguamolls, omplertes de taus i tenques, on regnava tostemps el so de la granota de les sèquies, va veure la primera llum un artista molt complert: tot un militant apassionat de l’art.
Corria el 24 d’agost de 1873. D’estirp humil, tot i que amb talent encès, amb el temps s’imposaria son tarannà aventurer i esperit bohemi. Els seus progenitors, Rosa Marqués Chavarria i Salvador Llop Llop, habitaven en una terra amb estricta penúria social i laboral, la suor del front era cabdal per aquell que anava a jornal! Van eixamplar la família amb dos i dos de cada gènere.
Els progenitors
El menut Francesc va aprendre quatre lletres a «estudi» a la partida de Paitrossos, a l’Aldea, malgrat que al seu poble natal els xiquets ja passaven per l’adreçador de Don Andrés Baile d’aquells de la lletra amb la sang entra. Just en el seu any de naixença va endegar el camí la «costura» per a xiquetes amb la mestra Joana Alcoverro.
L’art li circulava per les venes a bona velocitat, tot cofoi solia fer cinc cèntims del fet que de ben xicotet va començar a empastifar les parets de casa mentre elaborava nombroses figures de fang als terrenys circumdants, així com tostemps havia sentit una atracció molt especial pel dibuix.

L’únic alcalde de la seua infantesa que coneixem va ser Joan Valldepérez i Balagué, nomenat el 26 de gener de 1874 abans de la restauració borbònica. La població vivia en masos dispersos amb pallissa, aljub, llar de foc i comuna. Nogensmenys, els nuclis urbans de Font de Quinto i de la Raval del Pom són el bressol campredonenc. La demografia ens permet saber que el 1878 el
poble ja comptava amb set-centes tretze persones empadronades.
La incipient introducció del conreu de l’arròs va forçar l’esclat d’epidèmies a causa de les precàries condicions de les sèquies, marjals i arrossars. El COVID de finals del XIX s’anomenava paludisme o la malària, malaltia popularment coneguda localment com a tercianes o quartanes. Les febrades es repetien cíclicament en els nombrosos focs palúdics cada tres o quatre dies.

2. CARRER DE FRANCESC LLOP
El nom del pintor pertany a la nomenclatura viària local des dels anys 1960 arran de l’homenatge de 1963 al Centre del comerç de Tortosa, quan alguns artistes ebrencs del moment van fer-ne la demanda al consistori de la veïna ciutat. És una de les artèries per on circula el tràfic de pujada des de l’estació de ferrocarril, en estat deplorable i ruïnós a causa de la desídia d’Adif, fins a
la coneguda popularment com a plaça de missa. A la placa actual s’ha inclòs el seu nom i els seus cognoms, l’any de naixement i de defunció a baix, i el substantiu pintor.
Mossèn Joaquim Blanc va organitzar la primera exposició sobre la seua obra a nivell local en motiu de les festes parroquials de 1987. L’artista amateur Ramon Marqués i Arbona va construir la maqueta de la que es creu que era la seua casa de naixement. Com a complement, algunes famílies locals van adquirir alguns olis i dibuixos i algunes aquarel·les seues.
El 2001 Soldevila va impulsar la Secció Artística Amics de Francesc Llop i Marqués. Van adquirir-se alguns quadres, així com va rebre’s alguna donació per part de les institucions. També va sorgir el premi de pintura que porta el nom del pintor, alhora que va concedir-se el seu nom al Casal municipal com a reconeixement a la seua vàlua pictòrica.

3. TEMPLE PARROQUIAL SANT JOAN BAPTISTA
Campredó Art, petjades artístiques que venen de lluny. Les tombes
antropomòrfiques retraten una història llarga, construïda amb pedra seca: marges, aljubs i masos que enlairen la ruralia. Som Campredó Templer, amb les torres de guaita vora el flumen amb més cabal de la península Ibèrica.
L’esvelta Torre de Font de Quinto, espill d’un temps; l’escala de cargol de la Casa del Prat, la del procurator, exemple d’arquitectura medieval de primer nivell. L’ermita de Solicrú, d’època ben antiga, presideix una vall panoràmica exquisida des del Lligallo de les Veles, una ruta agropecuària ancestral. Els
masos rurals marquen la fesomia d’una poble agrícola, amb rafals, forns i aljubs de notable interès. Els elements de pedra seca honoren l’art rural. El conjunt arquitectònic de l’estació de ferrocarril representa un passat en què aquest mitjà de transport era primordial.
El temple en honor a Sant Joan Baptista compta amb una portalada de la història en què s’honora tot el nostre passat i el nostre present. Vitralls de l’artista empordanès Domènec Fita, imatges religioses de l’escultor prioratí Marcel·lí Giner, el conjunt pessebrista del campredonenc Germán Machí, i tres quadres de temàtica bíblica del pintor calero Joan Rebull donen vida a un
món artístic esplèndid com un museu de contingut espiritual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!