Dimecres 5 de febrer, ens vam acomiadar amb profunda tristesa del nostre estimat company i amic, Joan Hilari Muñoz i Sebastià. Els nostres estudis ens van portar a la coneixença als 18 anys quan érem alumnes de Geografia i Història a la seu de la UNED de Tortosa. Des de llavors, la nostra trajectòria professional i personal es va entrellaçar en nombroses ocasions.
Vam treballar conjuntament amb l’arqueòloga i historiadora ampostina Cinta Montañés, que compta amb una llarga trajectòria en l’àmbit de la recerca al Montsià. Junts, vam participar en diverses excavacions, com ara Puig-Roig del Masroig, Sant Miquel de Vinebre, Plaça Alfons XII de Tortosa, Castell d’Amposta i Castell d’Ulldecona. Aquestes experiències es van dur a terme sota els auspicis de la professora de prehistòria i arqueòloga territorial a les Terres de l’Ebre, Margarida Genera i, posteriorment, amb Pere Izquierdo.
Durant els darrers 14 anys, he compartit claustre amb Hilari a l’Institut Dertosa. La seua trajectòria en l’àmbit de la historiografia ha estat immensament rica i plena d’èxits. La seua passió pel món antic i l’art era evident en tot el que feia. Era un home de grans coneixements en àmbits diversos, des de l’art religiós fins al món grec i romà, un veritable erudit.
A més de la seua tasca docent i investigadora, Hilari participava activament en congressos d’histporia, on compartia el seu saber amb altres experts i aficionats. Feia conferències de gran nivell, oferint noves perspectives i descobriments en el camp del nostre passat col·lectiu. Organitzava visites guiades, que eren sempre molt esperades per aquells que volien conèixer més sobre l’art i la història dels Països Catalans.
Una de les col·laboracions més memorables amb en Joan Hilari va ser l’exposició sobre Palmira, a Síria. Vam compartir aquesta exposició, amb textosde la bibliotecària Irene Prades, amb la meua traducció a l’anglès.
En Joan Hilari treballava estretament amb l’historiador Enric Querol, amb qui compartia la passió per la història, la literatura i l’art. El seu llegat també es recorda amb altres historiadors de l’institut, com Toni Cid i Agustí Campos, amb qui va conversar sobre nombrosos projectes acadèmics i culturals.
En Joan Hilari estava especialment especialitzat en l’obra religiosa a les Terres de l’Ebre i tenia una estreta vinculació amb el Museu Diocesà de Tortosa. La seua contribució a la recuperació i preservació del patrimoni religiós va ser inestimable. Gràcies al seu treball incansable, es van poder recuperar importants peces del nostre patrimoni, com la taula renaixentista del tabernacle de la Reserva del Santíssim de Tortosa (2018) i el reliquiari dels Sants Màrtirs de Gandesa (2019), retornat l’any 2024 per ordre judicial.
Entre les seves obres més destacades, trobem:
“Alguns aspectes de la vida material de Tortosa durant l’edat moderna (1553-1642)”
“La guerra dels segadors a Tortosa (1640-1651)” (amb Enric Querol i Coll)
“La capçalera de l’església parroquial de Sant Joan Baptista d’Ascó (1576-1582)”
“La parròquia de Sant Joan Baptista d’Orta en el segle del Renaixement”
“La Confraria de Sant Antoni dels Pagesos de Tortosa (1358-2010)”
“Vinallop. Notes històriques”
“Art i patrimoni a Tortosa”
“El tresor de la catedral de Tortosa al Renaixement”
“El Renaixement a les Terres de l’Ebre (1500-1640). Fonts documentals”
El llegat d’Hilari Muñoz és immens i perdurarà en la història i la cultura de la nostra ciutat i comarques. La seua absència es notarà profundament a l’Institut Dertosa i en tota la comunitat acadèmica i cultural de les Terres de l’Ebre.
Expressem el nostre sincer condol als seus fills, Hilari i Damià, i a tota la comunitat educativa. Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels. Sit tibi terra levis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!