Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

30 de juny de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (37): Esteve Portas

Esteve Portas és natural de Sant Francesc Xavier de Formentera, on va nàixer el 1987. És poeta, emprenedor, esportista, col·laborador de @Radioilla. És fisioterapeuta titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, més concretament per la Fundació Universitària del Bàges a Manresa. Especialista en tractaments de fisioterapia com les afectacions reumatològiques, pulmonars, esportives, traumatològiques, cardiovasculars, geriàtriques, etc.

* Va participar al Solstici d’estiu de la fundació ACA (2007). Ha participat a les trobades poètiques Pont de poesia en memòria de Marià Villangómez (2012) i de Joan Vinyoli, i la de joves poetes dels Països Catalans de 2010.
* És un dels actius literaris actuals de l’illa de Formentera.
* Participa activament en els actes culturals del Consell insular de Formentera.
* Alguns dels seus poemes (per exemple, Posidònia), han estat musicats pel grup de pop-rock eivissenc Projecte Mut.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Instant
Els moments d’inspiració oscil.len seguint la bellesa dels
fets més insignificants de la vida.

És a la saba del més pur dels garrovers
on s’atura el carrerany del temps que vendrà.
És mentre el rierol trascola la fullaca
quan surten els cargols a respirar la vida.

Posidònia
Esteve Portes
Estimada posidònia, estimada,
ara jeus com llençol mutilat
i neteges aquest mar
amb el teu xiuxiueig constant,
i una dansa resistent
que m’endinsa en el millor passat.
Estimada posidònia, estimada.

He crescut contemplant
el poder de la força dels temps,
estimada posidònia,
els meus somnis es tornen reals,
en vull més, vull anar
a una naturalesa tan viva,
i seguir passejant
per l’aspre camí que has marcat.

Valorada immensa glòria
i estimada cada dia amb més pell crivellada,
maltractada molt i massa,
sang de iot a iot tan callada,
sense cap pietat,
ni consciència, ni contemplació,
estimada, un dibuix,
un llençol mutilat. Hem perdut
camps i boscos, terres d’hort
que ja no tornaran mai més.
Ja no es pot ni pensar
ni tampoc tolerar aquesta pèrdua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!