Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de maig de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (365): Vicent Pellicer

Vicent Pellicer i Ollés vanàixer a Valdealgorfa, Baix Aragó, el 1956. És escriptor, poeta, fotògraf, activista cultural i professor de català per a adults.

* Ha esdevingut un dels divulgadors destacat i polifacètic de les Terres de l’Ebre a través de llibres, exposicions, conferències, poemes, narracions, llibres d’itineraris i fotografies.
*També és actiu com a guia de natura.
* El 1988 guanyà el primer accèssit del Premi Enric Bayerri de contes (Jesús), publicat el 1991 a Obra literària, Jesús-Catalònia (1984-1989).
* Els anys 1995 i 1996 fou el guanyador de sengles edicions anuals del Premi Ramon Salvadó i Montoriol (Barcelona) de contes de natura.
*El 1999 fou nomenat jesusenc de l’any per la trajectòria literària artística. L’any 2010 rebé el premi Compromís en reconeixement a la defensa del català com a eina de comunicació (2010).
* També recità textos en els espectacles de la cantautora i compositora ebrenca Montse Castellà, L’escriptor inexistent i Gèminis. F
* ou membre col·laborador de la Fira Literària de Jesús i del jurat de diversos concursos literaris i fotogràfics.

* Llibres publicats: Contes del bosc (1996, premi Ramon Salvador Montoriol 1995)
Morret pelut de rabosa (1998, premi Ramon Salvador Montoriol 1996) Les fonts del Port (1999)[2] Contalles del Port (2000), Port endins (2009) El mas de la Franqueta (2012) Diari de natura (2016, premi Joan Cid i Mulet 2014) Fonts del Port (1998) A peu pel massís del Port (2000) Caminades pel massís del Port: emboscades de tardor meravellosa: el Matarranya, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat (2002) Endevineu els ocells: el delta de l’Ebre, la Plana i el Port (2002) Paisatges de l’Ebre: el delta i el Port (2004) El massís del Port: de font en font (2005) Guia de les Terres de l’Ebre (2006, premi Jordi Cartanyà de Turisme) El massís del Port, el plaer de l’aventura (2007) Terres de l’Ebre: vida i colors (2010) Natura (2010) Baix Ebre, 17 excursions a peu (2011) El massís del Port, bellesa insòlita (2013) Terres de l’Ebre i Matarranya encisadores (2016) EL DELTA DE L’EBRE . El plaer dels sentits .(2020)
* Ha col·laborat en els volums de contes El brogit de l’Ebre (2003), Terres d’aigua (2004) i L’altre Nadal (2006).
* És autor de poemes editats en tres reculls d’Els Trobadors de l’Ebre (1996, 1997 i 1998).

Autor de reportatges fotogràfics (amb textos inclosos) en revistes com Descobrir Catalunya, Naturaleza Salvaje, o L’Informatiu Jesusenc, ha realitzat exposicions fotogràfiques itinerants El delta de l’Ebre: oasi per a les aus (2002), Paisatges de l’Ebre: el Delta, la Plana i el Port (2004) i ha contribuït amb fotografies en centres informatius d’institucions i organismes de les Terres de l’Ebre.[1]

Participació en volums col·lectius
Jo sóc aquell que em dic Gerard, Terres de l’Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.
Jesús, Onada Edicions, 2012

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Poemes al vent!

Quan vegis com una boirina lleu
i sentis un eco que el vent s’emporta.
Quan quedin només ombres del que va ser,
d’emocions contraposades i viscudes,
de passades nits d’amor desenfrenades,
escriu un poema!
Escriu un poema que parle de la vida,
de l’alè de l’oratge sobre la fulla estesa,
de l’amor capritxós,
de la flor enamorada.

Escriu un poema que bese l’oloreta de romer,
el verd plata de l’olivera,
la flor blanca de l’ametller,
la punxa de la romeguera,
la preciosa flor del cirerer.
El roig sagnant de la rosella,
el sarment del cep més vell,
la pols del batre a l’era,
l’oloreta de romer.

Pinzella la mare mar amb versos,
amb llàgrimes salades del mar de la vida.
Parla amb els amics,
escolta el silenci,
deixa’t portar pel seu corrent,
pels poemes de les quatre comarques,
per les seues veus càlides,
per les lloances de l’ànima.

Abraça, poeta, poemes al vent!
camina i no pares,
persegueix els núvols que porten pluja,
sent la remor de la vida.
La rosada del matí
toca els pàmpols gegantins.
Negre, blanc, rosat… els seus colors
omplen la mirada,
deixen la flaire escampada,
per tota la plana mullada.
Visca el pagès i el vi,
visca la Terra Alta!

Quan et sentes sol,
acompanyat per la tristesa,
il·luminat per la blanca lluna,
repudiat per la freda societat,
lluny de la batalla del dia a dia,
escriu un poema!
Versa un poema al temps,
a les tardes eternes,
a les històries senzilles,
fàcils de contar,
a l’aigua que s’escapa entre els dits,
a la mar estimada!

I recorda, poetessa,
com et bategava el cor als quinze anys!
Escriu un poema de les passions i tendreses captives,
de les naus compartides,
de la fidelitat valenta,
dels vents adversos,
dels vents i les onades que copegen la mar,
dels crestalls de sal;
de la vinya que va plantar el pare,
de la humitat que deixava la nit,
del vent de mestral.

Bufa poemes al vent, poetessa!
Posa’t el vestit blanc,
el de les festes, aquell de farbalans.
El de les nits curtes i l’amor infinit,
els dels vint anys.
Fes primavera de l’hivern,
curta la tardor i molt llarg l’estiu.
Camina amb força,
agafa el vent amb les mans,
escriu nous poemes,
parla·li al sol!

Clivella els versos d’hivern, poeta!
I adona-te’n,
que fa molts dies que fa fred!
I plou!
La música de les gotes
té un ritme misteriós,
i una llum pàl·lida
es filtra per la finestra.
Llisca la tarda;
hores espesses;
records d’amor;
tinc a les mans l’última carta!

No us adormiu!
Escriviu poemes,
poetesses i poetes al vent!
Estimeu la vida i la terra,
admireu les persones de bon cor,
les coses ben fetes,
la natura i la llum,
els misteris de la mar.
Contempleu el delicat ametller,
de flors blanques i apomellades.
Observeu l’ocell petit,
inquiet i bellugadís,
d’or al pit.
Guaiteu el temps, infinit,
Vora el qual el riu hi porta aigua,
que no tornaràs a veure mai més.
L’aigua que el temps tragina,
mentre la lluna plena es despulla.
Maleït temps intangible!

Si pressentiu la seva llunyania,
si necessiteu acaronar els seus cabells,
i us desperteu enmig de la nit,
si estranyeu els seus somriures
i la melangia us ha cosit la pell,
escriviu-ne versos!

Escriviu poemes per lloar els rius de la vida!,
els viatges que heu fet
i les solituds que heu estimat;
les terres que heu conquerit
i els estels que heu abastat amb les mans;
els dies amarats de sang i llàgrimes,
les nits acolorides, tendres, assossegades.

Sí, poetes i poetesses al vent,
verseu el destí dels vostres camins,
obriu el forrellat del vostre cor,
deixeu que en surti l’amor,
que solqui el vostre alè,
amb olor de riu,
riu avall!

Desperteu-vos ben de matinada.
Proclameu versos i poesia,
feu que cada tingui una nova albada;
recordeu els ulls blaus de la vostra enamorada,
sempre vora el riu!,
pels camps de vinya daurada!
Aconseguiu que cel i terra s’abracen ben fort,
que reposi l’ànima en pau,
que les nits misterioses vencin les pors

https://www.facebook.com/biblioteca.sebastiajuanarbo/videos/vicent-pellicer/1299303566922130/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!