Albert Gavaldà va nàixer a Barcelona el 1964. Resideix a Ulldecona.
* S’inicià en la poesia de forma molt primerenca i consolidà la vocació dins el grup de la revista Riell de 1983 a 1985, a l’Institut Sant Josep de Calassanç, de Barcelona. * Vers 1985, va iniciar els estudis de filologia catalana, estudis que no acabà.
* Una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori, 1997, i es publicà a SENHAL.
*Aquell mateix any, participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema recollit a Singulars d’un plural i el 2005 va ser seleccionat per participar a la tercera temporada de La catalana de lletres de l’emissora Catalunya Cultura.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
https://tanger.seminarhaus-korfu.de/1256706/
Ciutat
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.
Gabriel Ferrater, «La ciutat»
Drets carrers per fugir de mala gana
dels llocs on estimaves,
que ja no et portaran
fins als angles de cos
on s’oblida la injúria del temps.
I els munts de viatges en metro,
de paper per mecanografiar
que comences a aprendre a dir-ne
anys que se’t fan
i se’t desfan als dits de tants silencis.
Cremada terra de ningú,
ara que tu te m’esparraques lluny,
sense gens de refús
de l’alterna mà forastera
que no et durà res meu,
cremada terra de ningú.
Més estranger, ni em moc de casa:
enlloc no habito,
res no m’habita tampoc i tot és
sensiblement absent.
Ciutat, puta. Numero deus
impari gaudet, sento que crida
la irrisòria veu de blaus difunts
als retalls d’horitzó
que s’ensagna d’un sol
més.
Quan no trobes en quina cantonada
desempallegar-te de tu
i perdre’t dins la ciutat sense cor,
sense complaure’t en els déus sinistres
de sets i fams simbòliques.
Furetejo papers d’altres.
Aquests
es besen.
He escoltat tristes paraules
secretes que no m’han dit res de tu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!