Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

19 d'abril de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (331): Jordi Boladeras i Sancho

Jordi Boladeras Sancho va nàixer a Sant Vicenç dels Horts el 1960. És llicenciat en filologia catalana per la universitat de Barcelona i actualment treballa de tècnic de normalització lingüística a l’SLC de Martorell, del CNL Ca n’Ametller.
* Ha exercit de professor de català, de corrector i de traductor de textos comercials i de redactor de textos publicitaris. Va col·laborar com a assessor lingüístic en diferents sèries de TV3. També va participar com a lletrista i coguionista en diferents projectes del pallasso Tortell Poltrona.
* Actualment és el cap de publicacions d’Agrupació Mútua i coordinador d’edició de la revista d’aquesta entitat.
* És autor d’UN CAS D’ANDROIDISME HIGIÈNIC, premi Sant Andreu de la Barca 2014.
* Ha publicat els llibres de poesia Versos dispersos (Premi de Poesia Ciutat de Benicarló), Llibre d’arribades (Premi de Creació Literària Joan Ramis i Ramis de l’Ateneu de Maó), No ho sé (Premi de Poesia Joan Llacuna d’Igualada) i La pell de l’aire (Premi Goleta i Bergantí del Masnou).
* També ha editat la novel·la L’intrusista (Premi Sant Celoni de Novel·la Breu), el llibre de relats Negra llet de l’alba (Premi Especial de Narrativa Consell Comarcal del Vallès Oriental), El calabrès d’Erill (Premi de Narrativa Curta Mossèn Roma Comamala de Vilabella) i Ze (Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d’aventures a la natura).
* El 2014 va escriure el conte infantil en vers L’Avel·lí vola a Les Voltes, en commemoració del 5è aniversari de la Biblioteca Municipal Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.
* A més, ha publicat contes en llibres col·lectius i poemes en revistes i plaquettes.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

IN VINO VERITAS
Lleves el tap de l’ampolla de vi
devotament, en silenci, i l’aboques
en un decantador tan lentament
que a contrallum sembles un alquimista
-l’or del raïm, en qué ens convertirà?
Sort de l’oxigen, déu prodigiós
que airejarà, en els preàmbuls del tast,
no tan sols les aromes polièdriques
de vells ferments sinó els llargs monòlegs
embotellats, corromputs per l’asfixia
encapsulada entre el suro i el vi
-entre la claudicació i la sang.
Som còmplices de la taula parada
i d’una copa a vessar de cauteles.
En les tovalles de la convivència
també hi ha molles d’engany, pors i llànties
d’una tan pulcra hipocresia extrema
que, abans de beure’ns el vi, pactarem
una vetllada distesa i un brindis
amable, un “per nosaltres” ja inviable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!