Emigdi Subirats i Sebastià

Joan Francesc Ferrer Ribas va nàixer a Sant Francesc de Formentera el 1968.
* Conrea una poesia on predomina l’interès per la forma i per la temàtica vivencial.
* Col·laborador habitual del suplement de poesia Gavella (1988-1991) de la revista ADN.
* Des de 1990 ha participat en diverses lectures poètiques organitzades amb motiu de les Festes de Santa Maria a Formentera.
* És membre de l’Obra cultural balear

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
ET IN SECULA SECULORUM
Deixar-te per un temps ben segur serà com
abandonar la dona que, per sempre, s´estima.
Sols amb tu, Poesia, vaig aprendre quelcom
que seria, amb d´altres, com una pantomima.
El que visquérem junts ho sabrà prest tothom
que vulgui descobrir el que mon cor sublima
i com s´ha d´adorar tan sols la dona prima
referint-se a ella amb un simple pronom
per no fer-la baixar de damunt la tarima
i que sigui com totes les que tenen un nom
per presumir davant d´aquell que s´aproxima.
Per contra, humilment, sense ser cap prohom
jo m´aprop amb el cor a la de més renom
i a canvi de no-res gustosament s´arrima.

Sense autoestima no hi ha coratge
sense coratge no hi ha dignitat
sense dignitat no hi ha respecte
sense respecte no hi ha llibertat
sense llibertat no hi ha igualtat
sense igualtat no hi ha fraternitat
manar x servir
servir x manar

INTENT DE SONET- XEICSPIR
I si Xeicspir va ser un déu del panteó
capaç d´estar per sobre d´aquest home mortal
convertit en actor de l´obra teatral
de la qual cada dia se n´aprèn el guió.
I si Xeicspir va treure de cada personatge
la màscara que porta i també la disfressa
posant un mirall front llur ombra més espessa
per tal que cadascun en descobrís la imatge.
I si Xeicspir mostrà de manera molt clara
que malgrat tot la vida és més aviat molt fosca
i que res no val tant com aquest moment d´ara.
Aleshores, què sóc sinó com una mosca
escrivint mots vulgars i d´una forma tosca;
si queda res per dir darrere d´ell encara.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!