Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

5 d'abril de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (317): Josep Francesc Collado Soler

Josep Francesc Collado i Soler va nàixer a Aielo de Malferit, a la Vall d’Albaida, el 1952. És poeta i narrador. Llicenciat en filologia catalana, va ser professor fins la seua jubilació a l’institut de Mislata.

* Es va donar a conèixer a finals dels anys 1980 quan s’emportà el Premi Alaquàs de poesia el 1987 amb el poemari La durada del riure.
* El 1988 va publicar L’ull petit.
* És autor de la novel·la Tot es mou (1990).
* Amb Aigüestortes va ser guardonat amb el Premi de poesia Roís de Corella el 1991. * També és autor d’una col·lecció d’estudis crítics i assagístics sobre literatura, Color de Juny (1994).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
parangó

em dius sí… que m’estimes
i que és un dir sincer

tu m’estimes a mi
com jo t’estime a tu
a la manera meua
que no es exactament
com t’estimava abans
perquè ha canviat
amb els anys com la teua
manera d’estimar-me
durant tots aquests anys
que saps que ens coneixem
i has dit que m’estimaves

jo també sóc sincer
sí… jo també t’estime

Solell mariner, Prec primaveral

Solell mariner
Pescador de l’alba
Nàufrag del deler
Bandoler verí

L’horitzó d’argent
Corona daurada
Ruixa d’entretemps
L’arc de sant Martí

Solell del viver
Hortolà de l’aigua
Generós pirata
Dóna’m el dobler

Solell matiner
A l’albat consola
Omple’m la guardiola
De tresor marí

Plou calma sobre el vespre
Cap de brot

Plou calma sobre el vespre i s’ofeguen els crits.
Els mots fluint als dits els fan ballar en destre
enginy. Plou al carrer i la remor s’escampa
corresponent poder de l’aigua que s’arramba.

Pensament en plaer de tabals vegetals
solitari quefer entre brots virginals
a compartir el rumb ordena la mudança.
S’omple de llum l’estança protegint el terrer:

sola pobra recança de dies i joc vell.
En pa i ordre novell el cor marcit per anys
il·lumina la pell com un solell estrany
i fa saltar el seny ancorat en l’engany.

Plou poc i lentament com la vida s’atansa
el pensament se’n va per la drecera sempre.
Camí fàcil i dòcil, assegut al rastell,
t’observa ell, el vell que riu el teu setembre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!