Emigdi Subirats i Sebastià

Lluís Urpinell-i-Jovani va nàixer a Barcelona el 1953. És un poeta que pertany a la Generació Literària Catalana dels Anys 70.

* La crítica l’ha descrit, sovint, com un escriptor «clàssic» –sobretot per la factura dels seus versos–; l’introductor, a Catalunya, conjuntament amb el poeta Gabriel Ferrater i Soler, de la «intertextualitat» –com palesa, ja, el seu primer llibre, Exili forçós al Walhalla, que fou guardonat amb el Premi de Poesia Salvat-Papasseit / Banca Mora, a Andorra la Vella, l’any 1975–; un outsider; un iconoclasta; un goliardesc, i un nihilista, però també s’ha dit que és «el poeta amb més talent i més menystingut del país».
* Promotor de la cultura catalana i, concretament, de la poesia catalana, d’ençà del 2017 ha anat organitzant i dirigint, mensualment, recitals poètics anomenats Llupolies (Llúpol + Poesia), en què es marida la lírica amb la cervesa i que se celebren en una cerveseria artesana de Barcelona.
* Començà a involucrar-se en el món de la poesia i a escriure’n, cap als 17/18 anys, per, amb Salvador Espriu, «salvar els mots», durant el franquisme, i, alhora, conjuntament amb els altres cofundadors i codirectors de la revista Tarotdequinze, mirà de recuperar de l’oblit els poetes –que encara vindica– J. V. Foix, Josep Palau i Fabre i Joan Vinyoli, que havien romàs força eclipsats, després de l’ensulsiada republicana, per Carles Riba, Salvador Espriu i per la poesia anomenada «realista social».
* Ha donat formació a l’Institut de Ciències de l’Educació (Universitat de Barcelona) i, com a lingüista, ha exercit de corrector-redactor de publicacions al Parlament de Catalunya.[2][8]

Obra publicada
* Edit-clear.svg Exili forçós al Walhalla (Col. Cristalls, núm. 8. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1976), obra guardonada amb el Premi de Poesia Salvat-Papasseit 1975). Lerwick (Col. Poesia, núm. 9. 1981). March/Arthur (Col. Poesia, núm. 33 1985). Tractat d’Ofiologia (Col. Óssa Menor, núm. 171. 1995), obra finalista del Premi Carles Riba de l’any 1993.Poemes de Lluís Urpinell-i-Jovani (Antologia 1999). Naips Nous (Col. Alabatre, núm. 6. 2007). Neons (Col. El Taller de Poesia, núm. 199. 2012). Tankes de París 2015.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
SIS PAISATGES SIGNIFICATIUS, DE WALLACE STEVENS, VERSIÓ CATALANA DE LLUÍS URPINELL

I

Un vell seu
a l’ombra d’un pi,
a Xina.
I mira una consolda
blava i blanca
que el vent mou
a ran de l’ombra.
El vent mou la barba del vell.
El pi es mou en el vent.
Així l’aigua fuig
sobre l’herbei.

II

La nit té el color
d’un braç de dona.
Nit: fembra
obscura,
fragant i flexible
que s’oculta.
Una llacuna brilla
com el braçalet
d’una dansarina.

III

Em poso al costat
d’un gran arbre.
Sóc més alt que ell
perquè abasto enllà del sol
amb l’ull
i sento la remor del mar
amb l’oïda.
Però em desplau
la manera com les formigues
entren i surten de la meva ombra.

IV

Quan el meu somni fou prop de la lluna,
el seu blanc davantal
es tacà de llum groga.
Els seus peus s’enrogiren.
Els seus cabells
es cristal·litzaren del blau
dels astres
propers.

V

No tots els ganivets dels fanals
ni els cisells dels llargs carrers
ni els malls de les cúpules
o de les altes torres,
poden gravar
allò que grava l’estel
brillant entre els pàmpols.

VI

Els racionalistes, que duen capells quadrats,
pensen, en cambres quadrades,
mirant al terra,
mirant al sostre,
es confinen
als triangles rectangles.
Si provaven els romboides,
els cons, les línies ondulants, les el·lipses
-com ara l’el·lipse de la mitja lluna-,
els racionalistes durien barrets mexicans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!