Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

16 de març de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (297): Yannick Garcia

Yannick Garcia Porres va nàixer a Amposta el 1979. És escriptor, intèrpret, traductor i corrector editorial.
* Va rebre el Premi de Poesia Gabriel Ferrater 2003 pel seu recull De dalt i de baix ( 2003) i va col·laborar en l’antologia de poesia ebrenca Terres d’aigua. Poemari de les Terres de l’Ebre ( 2004).
* Ha participat en diversos recitals poètics.
* Alguns poemes seus han estat musicats per cantautors com Jesús Fusté o Albert Reverter i ha col·laborat en espectacles poeticomusicals amb Mariona Sagarra.
* També ha publicat en revistes, com Núvol o Paperdevidre, i participa en la tertúlia sobre llibres del programa Cabaret elèctric d’iCat.fm.
* Anteriorment va exercir la docència universitària de la interpretació a la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra.
* Ha traduït novel·les, relats i obres de divulgació d’autors com Jules Verne, Michael Connelly, Sebastian Barry o George Saunders.
* En l’àmbit creatiu, s’ha format en escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett i en creació literària a la Universitat Pompeu Fabra. Barbamecs, recull de relats que va merèixer el Premi Vila de l’Ametlla de Mar 2012, és la seua primera obra narrativa.
* Yannick Garcia va guanyar el Premi Documenta 2013 amb el conjunt de relats La nostra vida vertical, publicat el 2014 per L’Altra Editorial.
*El jurat del premi Documenta, format per Jesús Cartañà, Marina Espasa, Pau Vidal, Josep Cots i Eugènia Broggi, va valorar “la varietat estilística, l’elegància, la pulcritud i el rerefons tèrbol del seu univers literari”.

Obres
* 2003 – De dalt i de baix 2012 – Barbamecs 2014 – La nostra vida vertical

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

El llit és infinit. Ara et sec,/ i em moro./ Ara et flairo. I m’estremeixo./ Atanso un peu on hi ha/ el teu peu sense tu i em fa l’efecte/ que un peu no és un peu sense tu. I tu no/ em flaires./ Mig buit, ben buit./ Finitament infinit, fins al dia que/ no senti el teu peu a prop del meu, i deixi de flairar-te./ Però tu no t’estremeixes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!