Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de febrer de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (281): Carles Camps i Mundó


Carles Camps Mundó va nàixer a Cervelló, Baix Llobregat, el 1948. És poeta.

*Des de ben jove, va tenir interès per la poesia de caràcter experimental. Després d’unes primeres provatures poètiques, a partir de finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. El 1972 mostra la seua obra en aquest camp en una exposició de grup celebrada a la barcelonina Sala Gaspar. És la primera vegada que es mostra poesia visual a la capital catalana. Amb aquest grup format també per pintors i escultors, edita una col·lecció on apareixen les seves proses Trilogia del tret i Sis trets, el poema concret Variacions puntuals i el poema “collage” Habitar un paisatge. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes.
* El 1981 mostra tota la seua obra poètica visual a la Fundació Miró i, com a catàleg, es publica la seva sèrie visual La columna.
* A partir de la dècada dels 1980 es dedica plenament a la poesia discursiva.
* Ha col·laborat amb Xavier Franquesa i Joan Hernández Pijoan en edicions d’art.
* Té publicats alguns poemes i proses en castellà, francès, portuguès i hongarès.
* Participa, amb altres autors, en el XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona al Palau de la Música, el 18 de maig de 2015,on publiquen alguns dels seus poemes:

Obres
* Variacions puntuals (1972) Trilogia del tret (1972) Sis trets (1973) Habitar un paisatge (1973)
La nuu. Contes de l’horitzó (1974), poemes visuals La columna (1981), poemes visuals Sis poemes (1981)
L’Absent (1989) Lliçó de tenebres (1996) Dies de nit (1999) Un moviment quiet (2004) Llibre de les al·lusions (2004) Com els colors a la nit (2006), prosa El contorn de l’ombra (2007), VIII Premi de Poesia Parc Taulí 2006 En nom de la paraula (2009) La mort i la paraula (2010), Premi Carles Riba de poesia 2009 La figuració del(s) sentit(s) (2011), recull d’aforismes i reflexions al voltant de la llengua i la creació La runa de la veu (2013) L’Oració Total (2013), Premi Crítica Serra d’Or 2013[4]
Cap nom del món (2015)Elegia de l’origen (2017) El rastre d’uns escrits (2018), Premi Vicent Andrés Estellés 2017

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Aquest silenci poderós que m’anorrea.
La mudesa absoluta
que pugna amb les paraules
per posseir-me, per apoderar-se’m,
per concebre’m anònim.
La negativa de la vida a prossegir-me
(llàgrimes sense veu que plori).
La mudesa absoluta de desneixe’m:
la mudesa carnívora.
Regust de frase morta.
Aquesta pútrida alenada que em respira.
Aquesta nosa buida.
Talment el cor desfent-se’m.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!