Emigdi Subirats i Sebastià

Aaron Fakhfakhina va nàixer a Terrateig, la Vall d’Albaida, el 1987. Resideix a Sagunt. És llicenciat en filologia catalana. És professor de les proves de nivell de valencià de la Junta de Qualificació de valencià.
* Rapsoda i dinamitzador cultural, participant en notables festivals de poesia d’arreu del País Valencià.
* Alguns dels seus poemes es troben al blog de poesia valenciana https://poesiavalencianaactual.blogspot.com/search/label/Aaron%20Fakhfakhina?m=0

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

CYTINUS HYPOCISTIS (O DE LA POÈTICA REFERENCIAL)

«Yo no sé del sol.
Yo sé la melodía del ángel
y el sermón caliente
del último viento.»

Alejandra Pizarnik

Que no m’ho pense, no… Ni ho sé.
He repassat, paraula per paraula,
tot l’esteticisme portalós, totes les caretes:
no m’han dit res que no volguera ser dit.
Me les escolte i les encaixe a plaer
com un rimaire d’egos imbècils
i em xuple el ditet. I somric.

Si es somou la panxa,
tranquil: és que no he menjat.
Si els braços i les cames sangloten
això no és pel nerviós, sols són les paraules,
que ragen com un mal atac de trémolo.
I la “mia pensa” és una arrogància vanitosa,
una crosteta, un contrapunt que em nafra
la cadència plàcida de les oronetes
que m’omplin el cap i em piulen el teu nom.

Els teus ulls m’esfondren el no-lloc,
i ni m’ho pense: em quede mut.

DE CAPOLLS I BRISALLS

«palleat omnis amans, hic est color aptus amanti»
Ovidi

«Imposta’m la pell metamòrfic!
Rebrega’m contra l’espera
l’epidermis comunera
i professa’m saber gnòstic.

Endús-te aquest color verd
que m’ompli els escrots de vida,
el cor de gana lasciva
i m’atorga el temps tot gerd».

Vols callar ja d’una, cràpula!
Has fet que m’isca una pàpula
amb els mots d’eixe discurs.

Ja fa temps que tots els purs,
per fi, omplin els fossars:
fes fora el cadars de març!

PRURITO DE CHOCHEZ

Els tarongers de vora riu
haurien de ser dolços
i no ornamentals.

València mural,
València puta,
puta moral.

Fàl·lics perfums
t’engalanen un taconeig
que recorde sense gràcia,
sense envit, sense cassalla.

Et desitges una aspror de gola,
com viaranys d’argelagues,
com regust de sang de mossos,
com si tu a soletes
hagueres viscut
totes les vides que t’han besat;
com si tu, soleta,
t’hagueres desmirat
i no et trobares ja
a l’omnívor mirall
de la faràndula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!