Emigdi Subirats i Sebastià

Santi Borrell Giró va nàixer a Vilafranca del Penedès el 1972. És poeta.

* El seu primer llibre Els dies a les mans es va publicar el 2010, amb dos edicions exhaurides, considerat com un dels fenòmens editorials d’aquella temporada.
* El 2013 es va publicar el seu segon llibre de poesia Fragments d’una pedra i també es va exhaurir. * Mar da Morte, el seu tercer llibre de poesia, publicat el 2017, és una edició en català amb traducció al gallec d’Amauta Castro.
* Ha estat organitzador de diversos festivals de poesia (Kinzena Poetika, a Vilafranca del Penedès; i Festival de Poesia a les Caves, a Sant Sadurní d’Anoia).
* Ha promogut diversos llibres col·lectius: Poetes a la Xarxa (2010, Poemes i blogs), i Poesia a la Frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana (2011).
* El seu compromís amb la realitat el va portar a impulsar el Manifest de Poetes Catalans per la Independència, presentat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a l’octubre del 2014, amb l’adhesió de 300 poetes.
* El 2016 es va editar el seu estudi La història del Cava (Publicacions de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia), que rebé el Premi al Millor Llibre d’Història de Vins a nivell mundial (Gourmand. Word Cookbook Awards& 2016).
* El 2018 es va editar un altre estudi, La vinya i el vi del Penedès. 1885-2018, una continuació de l’estudi del cava que rebé el Premi al Millor Llibre d’Europa de Vins (Gourmand. Word Cookbook Awards 2018).

Llibres de vins
* Història del cava: Sant Sadurní d’Anoia. 2016. La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018. 2020.
Poesia
* Els dies a les mans. 2010. Fragments d’una pedra 2013. Mar da Morte 2017.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Una dona
Una dona és el resum
de tota la bellesa del món.
La bellesa de tots els paisatges
que encara no he pogut veure i potser no veuré.
La bellesa de tots els rius
i totes les muntanyes
i totes les illes del món.

Les dones han agafat la bellesa del món,
amb les seves mans i els seus ulls,
durant segles i segles.

Poema convencional
T’estimo però no ho puc dir que t’estimo, perquè no ens convé.
Però jo t’estimo encara que no et digui mai la paraula t’estimo.
És igual. Només és un verb del present d’indicatiu.
Tampoc passarà res si no t’ho dic (perquè tinc por).

A més, no ens podrem estimar de forma completa
perquè les persones depenen de moltes altres coses.
És més, ens hauríem de casar i tenir fills.
I jo no vull tenir un èxercit propi per estimar-te.
Però has de saber, nena, que jo t’estimo. T’ho juro.

Em tremolen les cames
Em tremolen les cames,
quan fort m’abraces,
abans, després o tant se val,
s’enfonsin els miracles

quin esclavatge,
jo vaig a ratxes
i tu em tatxes

ho sento, sento l’error

perdo la paciència
perquè et perdo

dóna’m ferro
i afluixa l’erguer
que tot ho-vull-ser

cada cop que em mires
i em remires,
jo deliro com un suïcida

hi ha bojos
que tancats per amor
encara fan volanderes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!