Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

17 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (239): Adam Manyé i Sardà

Adam Manyé i Sardà va nàixer a El Morell el 1967. És professor i poeta que resideix a Cambrils.

* Va treballar com a tècnic de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística a Tarragona i com a professor d’ensenyament secundari.
* Fou director de l’institut La Mar de la Frau de Cambrils.
* El 2007, va ser nomenat director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona.
* El 2009 va assumir la presidència regional d’ERC al Camp de Tarragona amb l’objectiu de “garantir l’estabilitat interna” del partit després de la dimissió d’Albert Pereira.

Obres literària
* Entre malucs (1989) L’N-340 (1994, premi Ausiàs Marc de Gandia 1993)(2003, Miquel de Palol 2002) Requiem + clus (2005) Garites deshabitades (1997, Premi Pin i Soler de narrativa).El baobab, la fulla de roure i la lluna de coure (llibre CD)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

L’ombra ens prendran

al ras al ras
la pell de l’aigua
l’alga supura
s’encenen
els epitelis de la calma
de Ferragut la taronjada
quan tornes
quan tornes
com la balena blanca
agrumollada
agrumollada

El far

El far m’encega.
Et busco a les palpentes
entre cetacis.

Epíleg

Digues una paraula només, amor meu,
i cremaré aquest poema a l’aigüera
de la cuina juntament amb les fotos
i totes les bagatel·les que vam atresorar.
Faré una foguera de la nostra història,
la reduiré a un remolí de cendres
que embussarà les canonades (de la memòria).
Fingiré que mai no vaig conèixer-te.
I mentre el llot dels records es va dipositant al llit de l’oblit,
et prometo, amor meu,
que no escoltaré com el mar murmura
el teu nom amb aquesta nitidesa inquietant.

Les dunes em cremen el fred dels llavis

Les dunes em cremen el fred dels llavis
quan la destral mulla la llum dels focus.
Senyals de fars, i la mirada em fot
flames de les pestanyes a la cara.
Tens la mirada rara, com d’almívar,
quan em mires. Ets els ulls que em dibuixen,
respiro vidres quan em respires,
et trobo l’alè al quer de les cuixes.
Sóc perquè m’enfoques. Ets perquè em respires.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!