Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

12 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (234): Aina Ferrer Torrens

Aina Ferrer i Torrens va nàixer a Inca el 1959. És poeta, es va llicenciar en Biologia i exerceix com a professora d’educació infantil i primària.

* Com a poeta, és membre del col·lectiu “Fart D’art”, escamot poètic, tractant de divulgar la poesia mitjançant muntatges de poesia entre altres activitats.
* A més, surt al documental de poetes mallorquines. “Som elles” de l’any 2012, d’Aina Riera.
* Entre altres obres podem destacar els poemaris “Exili per a dues ales” ( 1988), “De l’absència, variacions” (1992), “Perspectiva de pronoms” (1992), “En el saltant de l’aigua” (2000) “Joc de contraris” (2008).
* Les seues obres poètiques han format part d’antologies com ara “Pas en vers”, col·lecció Paraula de Poeta ( 2008) i “13 x 3” Poesia perifèrica (2006).
* Va ser guardonada l’any 2007 amb el premi de poesia Joan Teixidor dels Premis Literaris Ciutat d’Olot.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

LA LLAÇADA
Ella tenia una rosa una rosa de paper…
Vicent Andrés Estellés

Ella penjà una llaçada
– ni bandera ni cartell-
de barres que el sol daurava
color de blat i vermell.

Ella volia mostrar-la
i un dia així ho va fer
enfilada a la façana
del migdia amb els ocells.

Era en temps de primavera
quan la veu més tendra creix
en el suau batec que espera
el brot jove que li neix.

I ella era la llaçada
que algú volia desfer
perquè morís ben callada
per enterrar-la després.

Però a l’escola on anava
però en la nit que s’aprèn
les mans del poble enllaçades
foren la llum que s’encén.

<< Que despengin la llaçada>>
va manar el botifler
amb la ràbia encegada
quan eren buits els carrers.

<< Que tota baula desfermin de llevant fins a ponent, cal fer por a qui no en tengui i a qui en tengui fer-n’hi més. Com si l’arrel no existís que oblidin el que anomenen sense lligam no hi ha crit ni futur si junts no el veuen. Un sol delator ens basta per a començar el procés quan hagi signat la causa amb favors el pagarem >>

Però en les nits més esquives
rosa i estel s’han besat
i una mà en l’altra unides
han guaitat la immensitat

del càntic que s’atreveix
per la terra a fer-se ala
amb veu alta o bé en secret
sobre el pont d’una llaçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!