Emigdi Subirats i Sebastià

Bartomeu Ribes i Guasch va nàixer a Eivissa el 1959.
* L´any 1979 va ser guanyador del Premi Baladre convocat per l´Institut d´Estudis Eivissencs pel recull Vint-i-cinc poemes illencs, publicat l´any següent, i aquell mateix any va guanyar la medalla Ginesta d´or de poesia jove als Jocs Florals del Rosselló celebrats a Perpinyà. L´any 1998 va quedar finalista del Premi Charles Baudelaire convocat per la revista Hojas Iconoclastas pel poema “Interregne”, més tard recollit al llibre Agrupament de la peresa. L´any 2001 va rebre el Premi Illa de Formentera-Marià Villangómez Llobet ex aequo pel llibre Agrupament de la peresa, coeditat per Res Publica i el Departament de Cultura del Consell, que convocava el premi.
* L´any 2002 publicà Temps, pintura mental a la col·lecció “El Turó” de la Fundació “Sa Nostra”.
* L´any 2003 resultà finalista del Premi Vila de Martorell amb el llibre Letàrgic, que tragué l´any següent l´Editorial Mediterrània-Eivissa.
* L´any 2005 publicà Fugida en groc a la col·lecció “Veus de paper” de la Fundació “Sa Nostra” i aquell mateix any sortí el llibre de sonets Llengua mortal, de nou a la col·lecció “El Turó”.
* L´any 2006 fou guanyador del Premi Vila de Martorell per l´obra Línia de flotació, publicada a Vicna Edicions l´any 2007.
* Té altres llibres de poesia publicats, com Recomençaments (2008), Bellumes (2010), Conhort i malahaurança per al diluït recipient del llamp (2012), Correspondències (2013), conjuntament amb Toni Roca; Els avisos (2016). L’any 2013 va publicar una guia didàctica sobre Marià Villangómez titulada Marià Villangómez. Rutes literàries. * Ha col·laborat a diaris i revistes amb articles de crítica literària i de creació. *
* Alguns dels seus poemes han estat musicats i interpretats per Projecte Mut i Ramon Mayol & Susan Rozsa. La seua poesia es pot situar entre el postsimbolisme de metàfora elaborada i una poesia més complexa que l´autor entén com una investigació dins el propi subconscient.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

L’ART, DE BON MATÍ
(RECOMENÇAMENT)

A Carles Guasch

Com puja i creix l’ànsia
des del fons del pou.
Jean Serra
Tot ho és tot, molt més.
Canviaré el principi
i aniré al final
de mi mateix, únic
i multiplicat
en les transparències
de la poesia
que no puc escriure
sense el teu consol
que desgasta el temps
que ja no sé viure,
mal lector dolent
de tots els fracassos
i de les fugides.
Aniré allí on sóc,
aquest que amb tu parla,
aquest d’ara, sempre?
Ingrès de la llum
al cove del dia.
Pensaré que ser
és un joc i un fet
de mentida certa.
Repetida neix
la pintura al somni.
Meravella endins,
buscaré el perquè
del vent i la rosa,
potser algun miracle
de tots els colors
mesclats i, en molt d’ordre,
creant, de nou, Déu,
l’Art i les Persones.
I definiré,
per fi, aquest silenci
de la plenitud
contra la mort buida.
Tot ho és tot, sencer
i també a trossos

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!