Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

3 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalans (225): Lluís Llach

Lluís Llach i Grande va néixer el 1948 a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà. L’existència d’un piano en el domicili familiar marcaria al jove Lluís Llach, qui amb 6 anys començà a composar les seves primers estructures musicals al mateix temps que aprèn l’abecedari.

*Immers completament en els ambients universitaris antifranquistes, i degut al interès que des de petit ha mostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual d’ ” Els Setze Jutges”, antecedent del que llavors començaria a denominar-se “Nova Cançó” i en la que molt aviat hi destacaria.
*El seu primer disc inclouria cançons com “Que feliç era mare”, “La barca”, “En Quitero” o “El Parc”. Aquest mateix any composa “L’estaca” que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans.
* El 1969 el seu primer llarga durada: “Les seves primeres cançons”.
* Aquest mateix any coneix Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per primer cop el 26 de desembre).
* El 1970 debuta a Madrid el 7 de desembre al Teatro Español, a resultes d’aquest concert li sorgirien els primers problemes. L’opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits ( durant quatre anys) sota l’acusació de “revolucionar al público con la mirada”. En Lluís decideix exiliar-se a París.
* El 1971 Al mes de març s’estrena a París com a cantant, concretament a la Mutualitte. Canta a França, Suïssa, Alemanya…
* 1972 Es publica el seu tercer disc de llarga durada “Com un arbre nu”, després d’un recopilatori dels seus primers temes i del treball “Ara i aquí” que recollia en directe l’actuació al Palau de la Música de finals de 1969.
* El 1975 el seu nou treball, “Viatge a Ítaca”, es converteix en el seu disc més vengut fins aleshores: 150000 exemplars. La seva presentació es feu al Palau de la Música. Llach torna a ser un cantant prohibit a Espanya i es refugia a l’estranger.
* El 1976 Lluís Llach torna a Catalunya, començant així una nova etapa. El seu retorn es celebra amb tres recitals al Palau d’Esports de Barcelona davant la plana major de les noves forces polítiques i socials de Catalunya, el 15, 16 i 17 de gener. Es congreguen unes 30.000 persones. Aquests recitals són recollits en forma de disc sota el títol de “Barcelona, gener del 76”, tot un document sonor de la situació i sentiments d’uns moments històrics. Per primer cop totes les seves cançons passen la censura.
* 1977 Al mes de setembre estrena la seva obra “Campanades a morts”.
* 1982 La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.
* 1984 Surt el seu nou treball “T’estimo”, una de les obres més meloses d’en Llach.
* 1985 L’Acadèmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l’Any.
Surt el disc “Maremar”, on es reflexen els sentiments que li van sorgir en morir a finals de 1983 la seua mare. Celebra al Camp del Barça, el 6 de juliol, la major convocatòria musical realitzada per un únic cantant a Europa: 100.000 espectadors es donaren cita en una nit màgica.
* 1989 Es presenta la coreografia “Un núvol blanc”.
*1993 Rebutja la nominació al Premi Príncep d’Astúries per evitar inútils polèmiques. Participa al Festival d’Edimburg amb força èxit. Presenta “Un Pont de mar blava” a València (Octubre) i en dos concerts multitudinaris al Palau Sant Jordi de Barcelona (25 i 26 de novembre). L’editorial valenciana “Tres i quatre” prepara la publicació de la més extensa biografia del cantant de Verges realitzada fins a la data .
* 1999 Junt amb Emili Teixidor i Ignasi Pujades intervé el 15 de març en l’acte de presentació de la biografia “L’arrel i l’escorça” del seu amic Miquel Martí i Pol.
La UNESCO nomena Llach “Artista per la Pau” el 5 de novembre. Un diploma i un pin, que van ser entregats a París pel aleshores Director General, Frederic Mayor Zaragoza, rubricaven el compromís que el músic utilitzi la seva fama amb la finalitat de servir la pau.
* El 11 de novembre de 2003 el país perdia al poeta Miquel Martí i Pol, als setanta-quatre anys, després d’un greu i llarg empitjorament de l’esclerosi múltiple que l’afectava des de feia molts anys. Nascut a Roda de Ter l’any 1929, era una de les veus de la poesia catalana més emblemàtiques de les darreres dècades. De tothom era coneguda la seva llarga amistat amb Lluís Llach, fruit de la qual en va sorgir obres com “Un pont de mar blava” , “Porrera” o “Germanies”. Davant les circumstàncies, el cantautor decideix presentar un nou recital, “Poetes”, en el que vol retre homenatge als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva trajectòria musical, i molt especialment al poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol.
* 2006 Lluís Llach anuncia la decisió de posar fi a la seva carrera artística a la primavera de 2007, just al finalitzar la gira i. que està a punt de iniciar i coincidint amb els quaranta anys de professió.
* El 2007 La revista Enderrock edita i distribueix en el seu número de març el CD Abril 04 (EDR Discos, 2007), de Lluís Llach i Pascal Comelade. La gravació recull un fragment del directe que el cantautor i el pianista van realitzar al 2004 al Teatre Municipal el Jardí de Figueres, en benefici de la plataforma Salvem l’Empordà.
Lluís Llach posa fi a la seva carrera artística en dos multitudinaris i emotius recitals oferts en una carpa, amb capacitat per a més de 5000 persones, a Verges els dies 23 i 24 de març. Al desembre apareix un disc homenatge a Lluís Llach: Homenatge a Lluís Llach. Si véns amb mi, on una selecció d’intèrprets internacionals canten en diverses llengües temes del seu repertori.

OBRA LITERÀRIA
Lluís Llach va debutar en el món literari amb la novel•la “Memòria d’uns ulls pintats” (Empúries), que va arribar el dia 2 de febrer de 2012 a les llibreries.
Aquest llibre és una formidable història d’amor entre homes lliures, emocionant i colpidora, que retrata aspectes essencials de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
PAÍS PETIT
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

CANÇÓ D’AMOR
Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que he fet tantes cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És potser per això
que me cal dir-ho ara.

Parlaré de les lleis
que fan del nostre cos
tan grollera mentida,
que potser caldrà dir
que les lleis han confós
plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó,
potser tu, potser jo.

I parlaré d’aquells
per als qui el cos és presó
de passions condemnades,
i en un llit clandestí,
quan per fi ve la nit,
amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.

L’amor és el plaer
gratuït i sincer
d’un joc ple de frisances,
un poema de pells
on el sexe és l’accent
d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.

Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que faré mil cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És només per això
que me cal dir-ho ara.

PORRERA
Estimo aquesta terra
com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m’encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.

Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds,
pas a pas la reconec
i en l’amor la sento altiva i tendra.

La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m’entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se’m fa present
que el meu cor sense ella no batega.

El Molló ens du la vida,
la Teixeta l’amor
i les Marrades l’oblit, l’oblit del Nord;

la Sentiu crida a un somni
amarat de claror,
però les Marrades l’oblit, l’oblit del Nord.

Marxaré d’aquí
quan m’ompli el cor un matí frondós i clar,
deixaré aquest lloc,
hi ha tanta vida que espera món enllà,
pels sentits encara vius
l’horitzó serà un reclam
on trobar la força per alçar-me,

no podrà l’enyor
vinclar l’anhel que m’empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn
serà un espai de silenci i llibertat,
no hi haurà gest ni desig
ni un camí ni cap afany
prou intens per fer-me tornar enrera.

El Molló ens du la vida,
la Teixeta l’amor
i les Marrades l’oblit, l’oblit del Nord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!