Víctor Sunyol i Costa va nàixer a Vic el 1955. És professor de llengua, escriptor i editor. Ha col·laborat en les publicacions El 9 Nou, Reduccions, Transversal i en catàlegs d’artistes i llibres d’art contemporani.
Poesia
*Histèria de morts (1976) Entreparèntesis (1978) 3 poetes – 80 (Premi Amadeu Oller – 1980) Ni amb ara prou (1984) Carles Vergés – dibuixos, gravats, objectes (1989) Esculls al dic sec de la memòria (1990)
Pneumàtics (1993) Articles, pròlegs, discursos i altres escrits (1994) Moment – (poesia 1982-1985) (1995) Reversions (1996) Itineràncies (1996) Quadern de bosc (1999) Quadern de port (1999) A la ratlla del sol (1999) Lowly pore -mostrari- (2001) I si no neva? (Aèria) – text per a la cantata “Aèria” de Xavier Maristany (2002) Els gossos de Tamdaght (2002) Stabat (2003) Des d’ara (2005) Com si girona (2005) NO ON (rèquiem) (2008) Quest (2013) de ser només (2014) A poc a poc. Cançons de bressol (amb il·lustracions d’Olga Capdevila 2018) Des de quin on? Antologia 1976-2017 ( 2019)
Narrativa
*Descripció de cec (1990) Sebastià Morer. Cap a Tirèsies – una aproximació a Eva Aguilar (1997) Birnam (2014) Amb Nausica ( 2019)
Estudis literaris
*Màquines per a escriure – recursos per a l’animació a la creativitat escrita (1992) El buit i la novel·la – 50 assajos de buidatge novel·lístic (1994) Escriptura creativa – Recursos i estratègies (2013)
Premis i reconeixements
*Ciutat d’Alberic de poesia de 1976 Calldetenes de narrativa – Armand Quintana de 1979 Calldetenes de poesia de 1979 per a A la ratlla del sol, Amadeu Oller de poesia de 1980 per a 3 poetes – 80 Senyoriu d’Ausiàs March de 1998 per a Quadern de bosc Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona de 1998 per a Quadern de port Parc Taulí de poesia de per a 2003 per a Stabat, Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia de 2004 per a Des d’ara, Lleida a un projecte de narrativa que no sigui novel·la de 2010 per a Birnam
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Dorm.
Torna al teu lloc tan sols record,
al bell somni d’aire.
Desperta.
Torna a l’oblit que en tu fulgura,
a l’enyor d’un somni.
Som record d’un dia fràgil,
rerefons d’una memòria.
Som d’un somni que somia.
Recorda,
i que el record et sigui el temps de l’oblit.
Oblida,
i que l’oblit et dicti el pas del record.
Recorda.
Oblida.
Dorm.
D’ESTANT
9
la pell te la sentia, la pell, perquè l’aire ens la portava d’arreu, fins a l’altra vora de l’encant que ens oblidaves. La teva olor, com un raïm d’ofrena, una vetlla vora mar.
ESCULLS AL DIC SEC DE LA MEMÒRIA
20
/ els dies se’n van de les mans i dels ulls cap a l’altra punta del carrer en pujada / i jo aquí / dret a la vorera al mig del pas de vianants amorfs / cecs / afrec del meu cos que es buida retrobant-se a l’altra banda de la mirada / llisquen la por del meu rostre i jo no els veig / torrentera de formes / acaben el dia on jo el començ / la mirada al fons / parat entre la gent que passa m’espero a mi per si vull tornar / el dia és llarg /
quadern del bosc
[El temps, hem dit,
ja nevarà damunt tots els relleus
que hem estimat.]
Aquesta breu història
és feta de finals;
sempre el darrer,
sempre mai més.
Aquesta nostra història,
sempre al llindar
de l’última represa.
[ ‘últim carrer -hi haurà un final?-, a quina plaça dóna?]
quadern de port
FOGUERA EN PLATJA
De mars antigues
revénen llum i onades
que el temps guardava
*
quatre, tarda
Tot el que el món ens dóna
Així com el tuareg, que va recollint pel camí petits brins i branques seques i arrels mortes per a fer-ne el foc a la nit,
com el passejant, que recull imatges i visions, i recull sons i olors per a després gaudir-ne en el record, per a gaudir del gaudi primer en el record,
com el qui va obert al món per a després obrir-se en ell i per ell dictar-se, tot dictant-lo,
així com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!