Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

26 de novembre de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (187): Andreu Morell i Marco

Andreu Morell i Marco va nàixer a Elx el 1948. Forma part del corrent de poesia no-realista i experimental de la literatura catalana durant els anys setanta.

* També va ser promotor d’activitats valencianistes a Elx entre finals dels anys 60 i mitjans dels 80.
* Va ser membre del Grup Alcúdia de Literatura (1976-1980) i coorganitzador dels Encontres de Poesia Catalana celebrats a Elx i al Baix Vinalopó entre 1979 i 1983.
* Ha publicat ‘Òliba de la foscúria’ (1980), ‘L’ésser focs’ (1980) i ‘Espai de la tenebra’ (1986), guardonat aquest últim amb el premi «Ciutat d’Elx» (1984).
* Anteriorment, també havia guanyat els premis «Nit Vermella» i «Primavera 76» de la Delegació Cultural d’Alacant. * La seua obra ha estat inclosa en les antologies poètiques ‘Migjorn’ (1977) i ‘Les darreres tendències de la poesia catalana 1968-1979’ (1980).

OBRA POÈTICA
*‘Maons privats i sorra trepitjada’ . ‘Reculls de filagarça’ . ‘Cisell de pedra’. ‘Òliba de la foscúria’ . ‘L’ésser fosc’ (1980). ‘Estol de coratges’ (publicat el 1987, però escrit abans d’«Espai de la tenebra»). ‘Espai de la tenebra’ (1986).‘Imperi de silenci’ (1987).

Narrativa
*‘Memòries d’un suïcida’ (2008). ‘L’illa de Lo’ (2009). ‘De cruïlles i de carraixets’.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

s’esquincen els somriures de l’espill em dieu
i sols l’eco del forat és l’eco de la nit
desfent-se vent endins com una pluja cega
i em dieu que és falsa la claror d’aquest eco
que al mig del no-res el buit és l’únic porticó
on el temps pren cos i s’asseu just als llargs marbres
també em dieu que sols és enmig la tenebra
la flama i aquest gebre que guareix que abasta
les soques enmig la foscúria i l’espai
com si enmig la nit tan sols fos possible el fred
i la consciència que aquesta soledat
enmig el vertigen i l’ésser no és possible
que no és possible el desengany d’aquestos ulls
tot al fons de l’espill verdós que són els teus ulls
que no és possible que el miratge no siga
possible quan les lleis del medi i de l’espai
s’ajusten a les lleis de l’òliba dels boscos
que no és possible el vent ni el sol ni el riu
ni la tempesta i que els ulls no són possibles
existint la mirada que no hi és a l’esguard
tal com un tros de tenebra que ens neguiteja
que pot ser i no pot ser aquesta tenebra
que no és possible que no siga possible

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!