Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

12 d'abril de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (324): Sandra Domínguez Roig

Sandra Domínguez Roig va nàixer a Barcelona el 1984. És comercial. Va créixer entre L’Hospitalet i Vilafranca, on va completar els seus estudis d’administrativa amb cursos de formació ocupacional.
* És membre de versos.cat.
* Tira endavant el blog Papallones en la llum
* S’ha especialitzat en la poètica a les xarxes.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Despropòsit
Això és un despropòsit,
el furt de l’ànima d’un diable sense paraula.
Sóc la lletania d’un lladruc
esmaperdut a les muntanyes
mentre el vent juga a desfer-ne l’origen.

Una negativa de plom tot bastint els incondicionals.
M’esperava un “almenys” en lloc d’una vasta planícia erma.
Ja veus;
Una bactèria sapròfita tot engolint les despulles teves.

L’ofensor
Quina premeditació la de l’ofensor
abandona la terra que augura es devastarà,
silenciós exili obscè mentre la ciutat dorm.
La cua d’un rèptil en l’ombra
cobejosa dels límits del planell
a qui li és indiferent l’erm per pujar dempeus al mon.

Vilernitja (l’eterna)
En la confluència dels punts cardinals,
l’esfera del temps encesa.
Van segar el doll d’aigua de les mànegues
només nues mans bressolaven llibres com nadons
saltàvem voraces llengües de foc:
Llegat i profecia s’esfondraven davant l’ull del desesper.

Posseeix-me
Posseeix-me calma,
amara’m d’or pels viaranys de l’ànima.

Bressola’m rítmica
perquè el somni em sigui estany i
en la lletania d’onades
l’invisible es faci present,
que el seu sospir és l’alè que m’enlaira.

I el seu silenci, un respecte secret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!