Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

8 d'abril de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (320): Empar Sáez

Empar Sáez va néixer a Pertuis, la Provença, el 1963, i viu a Terrassa.

* És un dels membres fundadors del grup de poesia Reversos, que organitza recitals i altres actes poètics a l’Espai Vilaweb de Barcelona, en coordina les activitats des de 2012.
* Ha publicat fins ara dos poemaris: Dona i ocell (2014) i Quatre arbres ( 2016); pels quals ha rebut respectivament els següents premis, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi i el XXXIX Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

OBSERVES EL MEU COS

Observes el meu cos,
cal·ligrafia oscil·lant
penjada entre la carn i la conquesta de la terra.
Llegeixes la voluptuosa i perfumada
paraula des d’on neixo,
per l’ombra lleugera del traç.
Sota les fulles pàl·lides d’aquest
arbre em trobaràs,
amb els peus calçats en terra,
creixent amunt, cercant veus i vents.
Ajaguda damunt les formes
sense vels
que albires, o com la dona nua que
transita fixament damunt les pàgines.

MULLES ELS DITS…

Mulles els dits en el fang i traces un cercle perfecte. A dins hi poses la claror del llamp, l’esbós de quatre arbres que cerquen el compàs del bosc. Dibuixes dues llunes i una dona. Ella es pentina la cabellera bruna d’infinita llargària. En el seu rostre de vidre blanc es cargola la pluja. Dels cabells ondulants brollen peixos i ocells blaus, creixen viaranys de nit i ecos de silenci. Inesperadament, entre els flocs negres emergeixen els dits del primer home, les seves mans…; lentament es conforma l’entramat d’ossos, el cos, la set i la seva fam.

Ara deixes volar l’esfera, i va girant.

NO RESPIRIS

No respiris.

Atura qualsevol moviment;
balanceig conscient o inconscient.

Pren la pausa suspesa
en la planura del no-res.
Aferma infinituds rodaires,
errabundes mudeses,
atura’t en la branca de la teva llum.

Ara respira.

Sent com creix el món endins,
com es curulla de vent la teva casa,
com es dissolen els núvols
i es fonen les veus de l’aire:
una volior de paraules no dites,
la fragilitat inaudible de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!