Emigdi Subirats i Sebastià

Agnès Valentí i Pou va nàixer a Torroella de Montgrí el 1967.

* Ha col·laborat en llibres, revistes i antologies de contes i poemes.
* El 2014 va guanyar el Premi Càlam de Narrativa;
* El 2015 va quedar finalista del Premi Víctor Mora de Narrativa Breu.
* El 2016 va obtenir el Premi Flor Natural Blanca als Jocs Florals de Roses, i el 2017, el Premi de Narrativa al Concurs Artístic i Literari dels Amics de la Unesco de Girona. El 2018 va quedar finalista en els XIII Premis de Narrativa de Sant Narcís de Girona i ha publicat la seva col·laboració a Els pobles perduts del Pirineu, d’Edicions Sidillà, així com també al llibre Anar a Fires. Mirades creuades II, publicat per l’Ajuntament de Girona.
* Llum i verger va ser el seu primer poemari.

TRADUCCIÓ DE POEMES D’ANTÒNIA POZZI

Flora Alpina
Voldria donar-te aquesta flor de neu.
Mira-la: és gran i suau. Sobre el paper
sembla una lívida mà abandonada.
Nascuda a les esquerdes d’un penyal,
a les tarteres, o al caire d’un congost, allà,
empal·lidia a la llum més pura.
Pren-la: és neta i intacta. Aquesta ofrena
no et pot ferir, perquè el coravui
té el color de les gencianelles.

Temeritat
Recordo una tarda de setembre,sobre Montello.
Jo encara era una nena amb la trena llarga
i una pruïjade curses boges sobre els genolls.
El meu pare, ajupit dins d’un passatge
excavat en un relleix del terreny,
em mostrava a través d’una escletxa
el Piave i els turons; em parlava de la guerra,
d’ell, dels seus soldats.
A l’ombra, l’ herba gèlida i afuada
em fregava les cames: sota terra,
les arrels potser encara xuclaven
alguna gota de sang. Però jo cremava
de desig d’anar més enllà,
cap al sol insistent, per a collir
un grapat de móres d’una tanca

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!