Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de febrer de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (276): Mònica Miró Vinaixa

Mònica Miró Vinaixa va nàixer a Barcelona el 1969, de família materna de Benissanet. És llicenciada en Filologia Llatina i en Filologia Francesa i Màster en Història de les Religions. Professora, escriptora i traductora, ha estat docent a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya. Imparteix cursos d’escriptura creativa i de literatura clàssica a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

* És autora de nombrosos estudis sobre llengua i cultura llatines, literatura francesa, antropologia de les religions i llengua i literatura catalanes.
* Obra literària: el recull d’epitafis poètics llatins Perennia (2015) i la col·lecció de haikus i tankes Hybrida (2019) –El llibre del vi

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Al dellà de l’enlloc,
no t’espera cap ganxo
per penjar-hi els pecats
ni platets de balança
disposats a acollir
les teves bones obres.
El sentit del que és just
ja fa temps que hi grinyola.
Èac, rei pietós,
Minos i Radamantis,
inflexibles germans,
de molt ençà no saben
com es pot distingir
el Tàrtar de l’Elisi.
També ells són parcials
en aquell món de mones.

Mentre et sigui llegut
de trepitjar la terra,
aquest tros de no-res,
el glop de llum i d’aire
que els déus et van donar,
conrea, doncs, els cossos,
celebra amb els sentits
el lloc on l’ull descansa,
estima’t el passat
com si fos viu encara,
i fes de cada mot
una darrera casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!