Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (249): Núria Niubó i Cabau

Núria Niubó i Cabau va nàixer a Lleida i és mestra de professió.

* El 2005 va publicar per primera vegada un poema a Relats en Català i des de llavors ha continuat publicant poemes i algun relat.
*També participa en els diversos Reptes que s’hi convoquen , havent-ne guanyat alguns.
* Forma part d’un Grup de Poetes i participa activament en diversos Recital Poètics. * Han publicat poemes seus en revistes de divulgació local.
* El 2007 va publicar el seu primer poemari, “Pensaments” (Editorial Lulú) i ara està preparant el segon.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

En el no res
Per l’esquitx de la porta,
s’escapa
una mirada d’enyor.

Darrera,
l’abisme
d’uns esglaons
perduts en el no rés.

Sota la terra erma,
remuguen històries
les arrels somortes.

Darrera la porta
l’esperit vençut,
no troba recer
en el mirall d’un camp
emboirat i buit.

En l’ampit de la porta,
colpeja
el seu desencís.

L’últim poema
Silenci…

Escolteu
l’alè del poeta.

El parpelleig dels seus ulls.
El brogit dels seus pensaments.
L’ofec de les seves llàgrimes.
El seu crit mut.

Silenci…

Escolteu
en la remor dels seus llavis,
el seu darrer poema.

Silenci…

És mort.

He quedat sol
He quedat sol en la meva estança,
lentes les hores em fan bressol.
Dansen partícules de tristesa,
en l’alè fètid d’un cos latent.

Beso paraules i es desdibuixen
en el full rònec del meu quadern.
Guardo silencis en cada vers,
perdo en l’oblit el meu sospir.

He quedat sol en la meva estança,
un llit feréstec i un cos cansat.
On són els dies de la frisança?
On és el gaudi d’hores d’amor?

Premo al meu pit el teu poema,
trèmules mans li fan tebior.
Si en cloure els ulls, ja no desperto,
no me’l prengueu , no.

Visió daliniana d’un somni impossible

He entrat en el teu somni.
Il·lusió furtiva.

T’he robat una besada,
térbola, humida.

He aturat la mirada
en els plecs de l’ànima.

He ancorat al teu cor,
embriagada d’escuma.

He segellat els temors
en la nuesa diàfana.

He dibuixat camins
en l’ombra del cos.

He buscat el teu reflex
en desvetllar del dia.

He cercat la resposta
i, emmirallada de llum…

He emmudit el desig
presa d’enyor.

He entrat en el teu somi.
Il·lusió furtiva.

T’he robat una besada,
térbola, humida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!