Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

26 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (248): Meritxell Gené i Poca

Meritxell Gené i Poca va nàixer a Lleida el 1986. És cantautora i mestra de música de les Terres de Ponent.
* Fins a 2018 ha publicat quatre àlbums musicals, i també un poemari.
* El 2006 començà el seu projecte en solitari com a cantautora, que prendrà cos dos anys després en el seu primer disc Inesperadament (2008),enregistrat, produït i mesclat als estudis Trackatrack de Corbins durant l’any 2007, per Jordi Rexach (Mante) i Robert Riu (Puça), i presentat l’1 de febrer del 2008 al Café Slàvia de les Borges Blanques.
* Des d’aleshores participa en diferents actes, festivals i trobades musicals d’arreu dels Països Catalans, com ara el Festival Senglar Rock (edició 2006 i 2008),5] la Trobada d’Acordionistes del Pirineu a Arsèguel (any rere any des del 2008), el Festival Tastautors de Cardedeu (edició 2008 i 2014), el Festinoval de Lleida (2008), el Festival Barnasants (el 2009, 2011, 2013, 2014), a la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca (2009), al Mercat de Música Viva de Vic,[8] el Festival Acústica a Figueres, l’Acústics al Campus de la Temporada Musical de la Universitat de Lleida, al Cicle de Concerts Nostrats Cantautors de Ponent (1a., 2a. i 3a. edició, 2010-2013), l’Homenatge a Víctor Torres i Perenya al Palau de la Generalitat de Catalunya el 25 de novembre de 2011, al Concert per la Llibertat[11] organitzat per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana i diferents entitats de la societat civil catalana el 29 de juny del 2013.
* El 2008 va treballar (música i actriu) amb la companyia de teatre Dimitri Ialta en l’espectacle Pecats grans i menors[cal citació] centrada en la vida i l’obra del controvertit trobador Guillem de Berguedà, escrita i dirigida per Jordi Duran, que va estrenar-se el 2 novembre de 2008 a Manresa, en la Fira Mediterrània. Igualment, el 2009 també va treballar (música i actriu) amb la companyia Efímer en l’espectacle itinerant Lo monstre, protagonitzat per un titella articulat de quatre metres, dirigit per Miquel Setó, estrenat a la FiraTàrrega del 2009.
* El tercer disc serà Així t’escau la melangia (Khlämor records, 2013), un disc d’homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres.[14][15] Aquest treball es va finançar a través de la plataforma de micromecenatge Verkami. Presentat el dia 7 de març en un concert a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat, dins del Festival Barnasants, i el dia 8 de març a la cafeteria Slàvia de Les Borges Blanques,[16] va ser nominat als premis Enderrock en diferents categories (Millor disc cançó d’autor, Millor cançó de cançó d’autor per “Mozart” i Millor portada de disc). També va ser presentat el 19 de març de 2013 a Lleida en un espectacle conjunt amb Maria Bohigas, en honor de la reedició del poemari Viatge d’un moribund de Joan Sales. També ha participat en entrevista i musicalment al documental Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa (2013) de Francesc Canosa, i a Bon cop de falç. La història de l’himne (2014) dirigit per Eloi Aymerich.
* Durant el 2014 va participar en l’Homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez al Centre Artesà Tradicionàrius, al Festival Internacional de Música de Cadaqués i al Festival de poesia El Rusc del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
*L’11 d’abril de 2015 estrena el seu quart disc Branques (2015) durant la vintena edició del Festival Barnasants.
* Des de 2017 forma part del projecte musical Les Kol·lontai, amb Sílvia Comes, Montse Castellà Espuny i Ivette Nadal.
* Al febrer del 2018 publica el seu primer poemari Després dels esbarzers, amb Pagès Editors.

Discografia
2008: Inesperadament (Trackatrack) 2010: Sota els llençols (Tolmusic) 2013: Així t’escau la melangia (Khlämor records) 2015: Branques (Khlämor records) 2020: Sa tanca d’allà dins (autoeditat)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Com la boirina que s’aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d’una estrofa
sense sentit;

com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d’una oreneta
sobre la vall;

com una mica de musica
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;

així t’escau la melangia
tan dolçament,
que per rendir-me no et caldria
més ornament.

EN EL SILENCI
En el silenci obscur d’unes parpelles closes
que tanca l’Univers en el meu esperit,
la música s’enlaira. -Talment, en l’alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,
i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l’estreta salvatge
dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.

MARINER

Pensa en els meus muscles, teus,
entre els romanins del mar,
quan passis entre el bellveure
i l’aufabeguera del corral.

Per escales de sospirs
m’invadeix tota la sal.
Pensa-hi sempre,
quan passis entre el bellveure
i l’aufabeguera del corral.

A la nit crem romaní
per tu i el llit nuvial.
Beu-te l’aire,
quan passis entre el bellveure
i l’aufabeguera del corral.

MOZART

Enduts d’un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d’un ordre en moviment,
ràpida, lliure…
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!