Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

22 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (244): Anna Gas

L’Anna Gas i Serra va nàixer a Barcelona el 1996. És una de les novíssimes veus poètiques del país ) és una poeta catalana. Va començar escrivint contes a l’adolescència tardana, amb els quals va rebre, entre 2013 i 2015, alguns premis literaris locals per a obra inèdita.Ha cursat el grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i el de Psicologia.
* El 2017 va ser mereixedora del 18è Premi Joan Duch de Poesia per a joves escriptors, amb què va publicar el primer volum de poemes, Crossa d’aigua.
*Ha estat inclosa en diverses antologies i els seus poemes han estat traduïts al castellà i a l’italià.
* Ha compaginat els estudis amb feines variades: bibliotecària, arxivera, repartidora de menjar a domicili.
* El 2019 publicà Llengua d’àntrax, en què la poètica de Gas «es construeix a partir de la paradoxa que es basa en la ressignificació de la mirada i la dissolució del cos foradat i sense òrgans, com ja anunciaven Deleuze i Guattari: el llenguatge com a centralitat reflexiva i metalingüística, i l’altre com a amenaça i condició de possibilitat». Per aquest poemari va ser guardonada amb el premi Premi Cavall Verd de poesia el 2020.
*El 2020 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb el recull El pèndol.

Obra publicada
*Crossa d’aigua.2017. Llengua d’àntrax 2019.

Ha estat guardonada amb: 2017 – Premi Joan Duch de Poesia per a joves escriptors 2020 – Premi Premi Josep Maria Llompart de poesia Cavall Verd per Llengua d’àntrax2020 –
Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per El pèndol


BREU ANTOLOGIA POÈTICA

“Per això són indistints jo, tu i ella
i els esquelets tan obsessius,
tan industrials.”

27 d’abril II
si et cal
a la sang
una xeringada de vi
negre cada cop
que ens veiem
perquè puguis dir-me,
senzill amb paraules,
o perquè puguis dir-me,
profund amb la mirada,
tot allò que a la gola
se t’ofega, tot allò
que a la boca
se’t podreix per
no deixar-ho anar,
si et cal la injecció
de vi negre per
tocar-me amb la pell
la pell i fer-me carícies
al cor amb els teus
inconfusibles
sospesats
sorprenents
mots de plom,
te la posaré.
5 de juliol
si la teva presència
encara no ha arribat
a tenir alguna cosa
d’existència palpable,
d’aquí a vint anys seuràs
sol en una cadira
atrotinada enmig
d’un saló sense res
i cercaràs records
amb els ulls al voltant
i et mancaran records
Anna Gas Serra
2|3
fins a l’últim racó
de les teves entranyes.
desposseït de tot,
incapaç de trobar
un sol sentit nuat
en la pols envellida
que et recobreix el cor
tan febrilment intacte,
vindràs a demanar-me
que t’escrigui el relat
del que potser llavors
serà la nostra història.
si mai n’hem tingut cap.
20 de juliol
el cor és una roca amb
regust fèrric que fa
de sucre
desfet la resta d’òrgans.
pesa
amarg com si volgués
travessar-me el cos i
topar amb el terra
cimentat i
trencar-se amb estrèpit.
però això tu ja ho saps:
l’has tingut
a les mans i gairebé
el perdies
d’un bot.
i ara sues
la meva sang
sense esforç,
la meva sang que
et cau gota a gota
en silenci i es fa
trossets de roca que
s’esventen arreu
per sempre,
irreparables.
menys una gotaespina que
roman prop del teu
cor de sucre
encara i et frega el pit
eternament.
lleu com un pessigolleig.
29 de juliol II
de les vores del pou ple
en surten parets opaques
que fan creure a una dona
que beu ella sola.
entre paret i paret,
agenollada, només
veu el reflex movedís
del seu rostre en l’aigua.
i beu convençuda que
la seva única xuclada és
la que va buidant el pou.
a la fi quan cau pot veure
amorrades altres dones
abeuradores, tan sols
des de ben al fons.
perquè de totes és ella
l’única que no ha sabut
mantenir-se fora
del pou.

https://www.elperiodico.com/es/videos/barcelona/barcelona-poesia-anna-gas-recita/4874488.shtml

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!