Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

20 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (242): Elisabet Segura

Elisabet Segura i Fàbrega és natural de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. És mestra, de professió i de vocació, però també poeta en el seu temps lliure.
* Des de fa anys és la directora de l’Escola de Castellciutat a la Seu d’Urgell, però va ser docent durant uns anys a l’Escola de la Massana, a Andorra.
* Va publicar el seu primer poemari, Nu, que després ha estat musicat i interpretat a l’església de Sant Agustí de la Seu. Per musicar Nu, Segura (a la fotografia, al centre) va comptar amb la col·laboració d’Aniol Gurrera (piano i composició), Aura Gurrera (soprano) i Joan Aixàs (rapsode i baríton).
* Al 2019 va veure la llum el seu segon poemari, Alè. Es va presentar amb l’actuació poeticomusical de Pilar Planavila i Joan Aixàs. En aquest segon poemari, Alè (de l’amor i del dol), s’hi reflecteixen estats anímics que sovint són indestriables. Sensacions de plenitud, de pèrdua, d’enyor…, s’hi aboquen i en constitueixen el corpus.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

HIVERN

Sento el vent furgant a les escletxes
i un calfred recorre tot el cos,
sento el fred amatent a la finestra
i busco en la penombra un redós…
Devessall d’ombres retrobades,
espantall d’imatges i de pors,
enfilall de somnis i miratges
i escalfor somorta dins el cor….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!