Emigdi Subirats i Sebastià

Mercè Climent i Payà va nàixer a Alcoi el 1981. És enginyera agrònoma i llicenciada en Filologia Hispànica. En l’actualitat viu a Gandia i compagina l’escriptura amb la tasca d’editora de Lletra Impresa Edicions.

* Escriu per a xiquets i per a adults, però sempre amb la consigna de crear bellesa amb les paraules. Així, ha escrit els llibres infantils: Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps, La Flauta màgica, Moros i Cristians i El misteri dels Reis d’Orient; les novel·les Somiant amb Aleixa[2] (XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida), Amor a la ciutat dels ponts i Mariola; el poemari Infinitamant (X Premi de Poesia Ibn Jafadja d’Alzira) i moltíssims contes que han estat publicat en revistes, diaris, llibres col·lectius, etc.
* Ha estat antologada en els llibres Nova poesia alcoiana. Poemes entre telers, 14+1. Llenya Prima, Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, Entre dones i La improbable vida de Joan Fuster. Alguns dels seus versos han estat traduïts a l’alemany per a la revista cultural i literària Driesch.
* També ha traduït al català els poemaris Arxipèlag, de Jordi Botella i Joan Antoni Climent Fullana, i una antologia de poemes de Gloria Fuertes, seleccionada per ella mateixa en el llibre Açò no és un llibre, és una dona.
* Com a blocaire, va ser guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la disciplina de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià. També ha col·laborat amb mitjans com ara Levante-EMV, Lletres Valencianes, el Diari Gran del Sobiranisme i Ràdio Alcoi.

Obra literària
* Temps d’oliva. 2010. Els primers gestos del verd , inclòs al llibre “La rosa de Paper” (2010) Lina Panxolina i el quadern màgic (2010) Somiant amb Aleixa ( 2011)
Amor de vidre, inclòs al llibre “La rosa de paper” (2012) Endolada de blanc, inclòs en el llibre de relats “Conta’m dona” (2013) Marc i el poder sobre el temps ( 2013)
La flauta màgica (2014) Amor a la ciutat dels ponts ( 2015) Moros i cristians / Moros y cristianos (2015) Mariola (2016) El misteri dels reis d’Orient ( 2016) Petit caprici. 2016. Infinitamant (2016) Açò no és un llibre, és una dona. Antologia poètica de Gloria Fuertes traduïda al català. 2017
* Antologies: Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 a cura de Sebastià Bennasar, Els caus secrets (2013), amb el relat Tres dissabtes abans de Limerick.; Poeta antologada en el llibre/CD musical 14+1. Llenya Prima amb el poema Seré mar.; Poeta antologada en el llibre Nova poesia alcoiana. Poemes entre telers (2013); Entre dones (2016); La improbable vida de Joan Fuster (2017).
* Traducció al català del poemari Archipiélago, de Jordi Botella i Joan A. Climent. 2014.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
LA FELICITAT

La felicitat és una vesprada d’estiu
i un llit abraçat a la nuesa dels nostres cossos,
la melodia que inventes les últimes hores
i les pàgines callades dels mots que encara no dic,
una finestra que torna a mirar al vent de llevant
i l’antic menjador golut d’altres moments,
de la mateixa llum.

La felicitat és comprovar que els rellotges
sempre ens fan la guitza
i que per enèsima vegada arribem tard
als plans del món.

La felicitat és mullar una llesca de pa
en l’oli que macerava la tonyina de sorra,
saber que les butxaques estan buides
i que això no té massa importància.

La felicitat és la teua mirada
aturant la mà que escriu,
el meu bes emmudint la cançó d’estos dies,
la certesa que ara farem l’amor,
i demà també.

…

LLÀGRIMES DOLCES

La pluja acaronant el verd
oferit per l’ull de la serp,
la boira abrigant les muntanyes
amb una carícia de cotó,
la tendresa d’un llibre
que t’ha esperat tant de temps,
la felicitat que perdura avui
en reconèixer-vos dintre d’una mirada nova,
i les llàgrimes d’un violí mullant
dolces la vostra promesa.

…

mercecliment

…

PLOU

Un home plou al mig de la finestra.
Josep Lluís Roig

Plou. Als dos costats de la finestra.
Em plou una tristesa fonda
que no s’esborrarà amb aigua de totes les pluges.
Visc esperant que no arriben els mots desitjats,
necessaris per a morir una mica més,
perquè tinc por que els cercles de l’estima
siguen tan obsessius com els de la gota.

…

POR

Recordes que una vesprada
–potser era un matí o una nit,
amb tu mai vaig saber llegir les hores–
et vaig demanar que no em condemnares
als llimbs de les persones oblidades?
Tinc por.
No una sola por,sinó moltes pors.
Por d’habitar algun dia aquest lloc
que jo mateixa vaig inventar.
Por que em deixes de voler com em volies.
Por de quedar-me sola estimant-nos.
Por de naufragar sense tu.
Por de no saber vèncer el monstre que m’habita.
Por que siga massa tard.
Por de la por…

…

FORA

Hem tancat la porta amb clau:
tu romans a una banda
i jo a l’altra,
però tots dos a fora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!