Emigdi Subirats i Sebastià

Sara Bailac i Ardanuy va nàixer a Tàrrega el 1986. És politòloga, política i poeta. Senadora per ERC i per Lleida en les legislatures XIII i XIV.

* Al Senat és portaveu de la comissió de Drets Socials, de la comissió d’Igualtat i de la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. També és portaveu adjunta a les comissions de Cooperació Internacional pel desenvolupament i a la General de les Comunitats Autònomes. A la vegada, també està adscrita a les comissions de Pressupostos, de Sanitat i Consum i a la de Seguiment i avaluació de les estratègies en contra la violència de gènere.
* Va començar la seua militància política el 2005 a les JERC. El 2007 s’incorpora a Esquerra Republicana i presideix la secció local de Tàrrega des del 2015 fins al 2019. En el 28è Congrés Nacional d’Esquerra Republicana celebrat el 2019 va ser escollida vicesecretària general d’Acció Política.
* Més enllà de la banda política, Bailac també és autora d’Inventari d’afectes perduts, Premi Joan Perucho Vila d’Ascó ( 2007), i Vénen turbulències (2010), “Víscera”. A Chordà, Mari; Llinàs, Conxa. Agenda de les dones 2009. “Joanic”. A Cervera, J. et al. Justes poètiques dels 10 anys d’Editorial Meteora. 2010.Participà a l’antologia Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans (2013), i també a La necesidad y la esperanza. Poesía actual en lengua catalana (2015).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

GINEBRE
Jo només puc allotjar-te en mi.
Pots ser hoste entre cuirasses de seda,
còmplice del riure que fan les pessigolles
als viaranys dels dinou anys
quan la sang els reobre.

EL SENTIT
No sé com es viu quan es nega la possibilitat de l’altre.
Potser es claudica i es conviu amb aquesta certesa de saberse sola, havent de rebutjar pedaços i intentant no caure a la trampa dels succedanis. Potser tot acaba aquí, quan amb les mans encara tacades de sang blava m’aixeco i renego del camí fàcil. O potser és que és ara mateix, amb tot el ventre obert i desmanegat, que comença a coagular-se el sentit, encara fràgil.
(De Vénen turbulències)
SI VOLEM, VOLEM
Apol·lo i jo volem votar en referèndum si podem tirar-nos una bomba atòmica al damunt. Volem una llei que prohibeixi les cortines amb puntes, que ompli d’aigua i peixos de colors les carcasses dels televisors. Volem obligar els col·leccionistes de sobrets de sucre a abocar-los tots al mar. Prometem que no perseguirem l’esperança quan giri carrer amunt ni emmudirem el degoteig de les aixetes mal tancades. Volem perseguir les libèl·lules que volen en cercles sobre els arbres morts. Volem que els nostres silencis s’empaitin com en bucle entre tots els sorolls de la ciutat.
Volem poder volar; i si volem volar, volem.
(D’Inventari d’afectes perduts)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!