Emigdi Subirats i Sebastià

Antònia Vicens i Picornell va nàixer a Santanyí el 1941. És una escriptora, autora de novel·les i reculls poètics.Comença a escriure recollint el parlar popular i perfecciona el seu català a l'Obra Cultural Balear. Estudia per a ser administrativa.
*El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965.
*La seua següent novel·la, tanmateix, faria força més soroll: era l'any 1967 i els seus 39º a l'ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la. L'univers mallorquí i els problemes d'equilibri entre turisme i conservació del territori forneixen la font d'inspiració principal per a aquests dos volums i l'obra posterior. Cal dir que la seua feina a diversos hotels li conferien un punt de vista privilegiat sobre la qüestió.
* Altres temes freqüents són la condició dels marginats (per ser dones, per estar fora del sistema) i la soledat que hi va aparellada.
* Va començar a col·laborar amb el diari Avui enviant contes, així com amb el Diario de Mallorca. Més endavant va obrir una botiga d'artesania, fins que es va jubilar l'any 2000 i va tornar a marxar de la ciutat. Des del camp, va continuar escrivint la seua obra, on hi va introduir també la poesia. L'alterna amb articles a premsa.
* El 1977 va entrar a formar part de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears.
*Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seua carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear) i el Premi Nacional de Cultura el 2016.
* Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany i al castellà.

Obra Narrativa breu
* 1968 Banc de fusta 1980 Primera comunió 2005 Tots els contes
Novel·la
* 1968 39º a l’ombra 1971 Material de fulletó 1974 La festa de tots els morts 1980 La Santa 1982 Quilòmetres de tul per a un petit cadàver 1984 Gelat de maduixa 1987 Terra seca 1997 L’àngel de la lluna (infantil) 1998 Massa tímid per lligar (juvenil) 1998 Febre alta 2002 Lluny del tren 2007 Ungles perfectes 2010 Ànima de gos

Poesia
*2009 Lovely 2013 Sota el paraigua el crit 2015 Fred als ulls 2017 Tots els cavalls 2020 Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (antologia) 2020 Pare què fem amb la mare morta

Memòries
* 1993 Vocabulari privat (amb Josep Maria Llompart de la Peña)
Ha estat guardonada amb: 1965 Cantonigròs de narrativa per Banc de fusta 1967 Sant Jordi per 39º graus a l’ombra 1981 Llorenç Villalonga per Quilòmetres de tul per a un petit cadàver 1984 Ciutat de València – Constantí Llombart de narrativa per Gelat de maduixa[3] 1999 Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria 2004 Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears per la seva trajectòria 2016 Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2016 Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma 2016 Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí 2016 Premi 31 de Desembre Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear 2018 Premi Cavall Verd de poesia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2018 Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura 2019 Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Mitjanes que estimes de sobte
se’n van si bé al cap d’un temps
tornen diu l’amiga per exemple la sabata
que vaig perdre en qualsevol moment
apareixerà ja no em queda cap
altra passió a la muntanya on
debades enllaç corrioles lluernes
els ocells no hi arriben.

dORBETAT
Vares arribar al punt de desitjar el martiri
sense sang sense corona d’espines (ofrena)
Quan ja no et quedava gens de suc a l’ànima
lliurar-te als braços de la mar
no et feia guanyar cap cel
***
No et feia guanyar cap cel
lliurar-te als braços de la mar
quan ja no et quedava gens de suc a l’ànima
Sense sang sense corona d’espines (ofrena)
vares arribar al punt de desitjar el martiri.
Del llibre: Sota el paraigua el crit
Lleonard Muntaner, editor (2013)

perquè has arribat a un saltant de la teva vida que quan
algú et demana de què passes gust contestes
sóc feliç el dia de la setmana que canvio
els llençols i el llit fa olor
d’infància.
la primera vegada t’escarrufa arreplegar
amb la pala i la granera una rata morta vulguis o no
els seus ulls diminut transmeten
la soledat d’un desert
de gel la segona vegada
al damunt de la rata hi llences
fullaraca i t’oblides del ferd

Del llibre: Fred als ulls
Jardins de Samarcanda#75 (2015)

Entre ombres no hi puc
viure m’ofeguen
enmig d’espelmes
tampoc en canvi
amb la culpa hi puc dormir.
No sé a on descansen les ànimes dels ocells
plora l’amiga n’he vist un esbart
damunt el llit de Diable però no podran
quedar-se gaire temps hauràs d’aclarir
els llençols la culpa
possiblement ve per mar
ja no es pesquen peixos vius.

Del llibre: Tots els cavalls
LaBreu Edicions (2017

Aigua
La mort només es deixa veure quan surt a robar l’aire
que respirem.
El pare l’havia clissada desentdollant-li
l’inhalador a través de les mans níssimes
d’una metgesa jove.
Però jo
només veia un home acabat que volia fugir
del seu llit de dolor.
Va dir me’n vaig
el pare.
A on? Vaig demanar jo.
No ho sé però me’n vaig
va dir el pare.
Que vols que et prepari? Vaig demanar jo.
Aigua
va dir el pare.
Una llesca de pa? Vaig demanr jo.
Aigua
va repetir el pare.
T’hi poso qualque peix? Vaig demanar jo.
Ja vindran tots els peixos
només vull aigua.

Del llibre: Lovely (en català i castellà)
Saltadera (2017)