Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de novembre de 2020
0 comentaris

Poemes catalans (163): Joan Francesc López Casasnovas

Joan Francesc López Casasnovas va nàixer a Ciutadella el 1952. És filòleg, poeta (Pere Xerxa) i expolític. Es llicencià en filologia romànica, i especialitzat-se posteriorment en catalana, desenvolupant la seua carrera docent com a professor de secundària a l’Institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella fins a la seua jubilació en 2013.
* Va ser conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), primer per l’Agrupació d’Esquerra-PSM (1983-87) i, després, per l’Entesa de l’Esquerra de Menorca((coalició entre Esquerra de Menorca-Esquerra Unida, EU-EM i el Partit Socialista de Menorca, PSM)1987-92).
* Des de 2006 és membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC.
* Ha estat impulsor dels quaderns Xibau de poesia.
* Ha estudiat el cançoner popular menorquí.
* El 2007 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.

Obres
* Tríptic del vell marí (1974), Galops i glops (1980), Per la pau i la vida (1982) Tiranya al vespre (1982), De sol a sol (1999), INTERVENCIONS (1996-2001) Història-Llengua-Política (2002), Caragols dels jorns (2015)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

EL POEMA DEL MES DE DESEMBRE vos ofereix un poema de JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS (Ciutadella, 1952).

Mort de peix a l’horabaixa
Ha eixit la lluna com mai,
vestida color rogent,
de tan vermella que va
són blancs llavis de muller.

Damunt ones de corall
primes ferides de vent.
Ha sortit lluna de sang
per glopejar sang de peix.

La mort davall l’aigua va,
no li guanya cap soter.
El peix, la lluna, la mar
em fonen com un fester.

Publicat a Faig (Manresa, 1974)

Al darrer blau
Als horitzons navegar
fins que arriba -ruta esquiva-
que un jorn la verda obra viva
blanca obra morta se fa.

Sols llavors descansarà
entre algues de moll la barca,
quan el Temps, el vell monarca,
vesti de sal la carena

i del nom, a tall d’arena,
n’esborri la dèbil marca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!