Emigdi Subirats i Sebastià

MATINAL

Guaitava eixa immensitat joiosa,
per una vall verge i grandiosa
encara no alterada per la causa del diner.
S’escoltava el càntic de la merla,
en una matinada en què el vent
aportava golosa fresca matinera.
La retina captava tot bellesa a l’horitzó,
la poesia s’omplia de versos de parla consentida,
l’aire era l’espill de la puresa del moment.
Uns pobles de muntanya on llueix la pedra seca,
saludar amb la llengua de la terra,
i un bon pa al bar de tots els temps.

Un indret sense igual al Pirineu.

MIGDIA

Il duomo s’impregnava a la retina,
retratava un món d’allò més bell,
il gelato el paladar ens refrescava
en un agost d’allò més infernal.
Era la Firenze de l’art i de l’estima,
la de Dant que esdevenia omnipresent.
La bellesa narradora de la història,
de la glòria d’un període resplendent.
Un poema dóna el goig de la victòria,
la memòria del passat i del present.

Tot rima, tot la vida és vers,
en un univers que recrea un ardent bes.

VESPRAL

Era el vespre del somni persistent,
quan caminàvem pels estrets carrers
d’una vila del nostre anhel intern.
Unes torres antigues vigilaven
les nostres passes i el nostre alè.
I aquells besos eren espill etern,
mentre a les terrasses la gent xerrava
amb la bella llengua de Petrarca.
Feia un ventet de ponent que alleugeria
eixe calor enganxós d’un agost inclement.
La força de l’amor ens empenyia,
l’innat amor ho convertia tot en or.
Ja no érem quinze anyers adolescents,
però nostre cor obeïa els sentiments.

NOCTURNAL

Era un racó vora la platja blava,
que comptava amb tots els ingredients.
Nit de lluna i d’aire pur i fresc,
mentre el so trencat de cada onada
ens rentava el rostre en un bell moment.
Sèiem en una taula ben preparada,
amb cambreres de paraula ben gentil,
i el millor menú a base de peix.
Un bon cava amania la jornada,
la xerrera ens recreava un bon ambient,
eixe indret de somni recreava
la passió encara tan juvenil.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!