Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 d'abril de 2021
0 comentaris

Poema L’escola

Amb els ulls closos s’endega la jornada,
el senyor mestre enraona a cada instant,
la biologia com espill del cos humà.
En llengua anglesa ressonen altres cants,
la geografia un gran mapa terrenal,
el català… la parla dolça de Vergés i d’Espriu,
amb versadors grans és quan el cor somriu,
tot i que hi ha qui no la vol parlar!
La filosofia de la vida, l’ideal de l’ensenyança,
el dibuix tècnic i altres ciències perdurables,
l’ensopiment i l’interès es fan companyia,
la recança d’estones amables al pati que treu els mals!
I arriba el profe de mates amb tants nombres,
equacions i tangents que ningú no entén,
la química del cos se’ls va fonent a batzegades.
Tecnologia no és el mot del mòbil inclement,
la història no em queda en la memòria,
la religió és un conte inversemblant.
L’aprenentatge sovint és un llenguatge interminable
els sons austers ja no són de nostre interès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!