Emigdi Subirats i Sebastià

Obro Homer. El vi és menys fosc que el seu mar,
i Troia crema, intacta, en cada pàgina.
No hi ha derrota per als versos:
els herois moren,
però l’hexàmetre els restitueix la sang.

Aquil·les sap allò que ignoren els savis:
la glòria és una forma lenta de l’oblit.
Ulisses, en canvi, només confia
en la gramàtica de les ones
i en l’astúcia dels ports.

Els déus contemplen la nostra centúria
amb una indiferència mineral.
Som nosaltres qui els necessitem,
perquè cap ciència no explica
per què encara ens commou
el bronze d’un escut,
el crit d’Hèctor,
la llàgrima d’un vell rei
davant el cos del seu enemic.

Potser tota èpica és això:
la derrota obstinada de la mort
a les mans d’un poeta cec.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!