Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
“A Joan Maragall, que cantà a la ginesta de manera molt galant”
La ginesta en primavera és encisera,
com un vers en dolça rima enarbora
sentiments de volada d’univers!
Un cantor gran dels que es fan i es desfan
va quedar ben prendat de sa bellesa
imponent al mig de camps d’olivers de secà.
La feu emblema d’una terra i d’una gent
amb anhel ben alt que mai reposa,
com una rosa que esclata al bell instant.
Igualment, jo la faig ma enamorada
amb son groc encisador de ma retina,
tan olorosa i ben plantada pel Montsant.
Arreu de la serralada llueix sa groga flor
amb flaire de noble planta omple l’aire
i enlaira el més bell dels pensaments.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!