Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

Poema Davant d’un reconeixement

DAVANT D’UN RECONEIXEMENT
En palpar el caliu ciutadà, somriu l’ànima
d’amant lletrat, enlaira la lluita per la cultura,
eixe entramat literari perenne i etern,
La força de la poesia alça l’esperit,
amb un crit reviu tota literatura,
visc plenament cada biografia
amb el plaer de retratar un gran nostrat.
Vaig revivint moments estel·lars de la història,
car la memòria és l’estel de present i passat.
Vaig revivint el plaer de la docència,
el contacte humà amb l’adolescent
que descobreix cos, cultura, ciència.
La independència nacional esdevé horitzó,
– terra, parla, gent, un poble en moviment -.
Al costat amics, sempre present els de casa,
m’acompanyen amb el camí de la fermesa,
em fan fugir tostemps de l’agenollament.
En un moment de joia com l’actual,
davant d’un guardó que m’entusiasma,
palpo lletres, estimo gent, sento la grandesa.
Molt feliç ara, aviat més amb país independent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.