A Virgili
Entre els joncs del Mincio encara tremola
la síl·laba primera de les Bucòliques.
August dorm sota marbres esberlats,
però tu continues sembrant blat damunt la parla.
Has vist caure Cartago dos vegades:
la dels Escipions i la dels llibres cremats.
Enees, carregat amb Anquises a les espatlles,
encara travessa la nit de cada exili.
Dant et va fer guia pels cercles de l’ombra;
Petrarca va alçar-te com un llorer etern;
els monjos copiaren el teu nom mentre Europa
va aprendre a llegir entre la cendra dels imperis.
I nosaltres, tan pobres d’epopeia,
busquem en els teus versos una pàtria antiga,
com si Roma fos menys una ciutat
que una manera obstinada de vèncer l’oblit.
Per això, Virgili, quan la història calla,
encara és el teu llatí qui encén la llum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia, Emigdi
primer de tot felicitats pel bloc, tant per la qualitat com per la freqüència de publicacions.
Voldria contactar amb tu, però no veig el teu correu electrònic.