Emigdi Subirats i Sebastià

Ahir es va concedir l’escut d’or de Campredó, obra de l’artista tortosina Maria Lanau, a l’escriptor Manel Ollé per la seua fidelitat a la nació catalana i la seua tasca de recuperació de paraules de pagès. Com a homenatge vaig composar una interpretació dels primers versos de L’obra rogenca de la lloba, de Manel Ollé, el poemari que més cops hem recitat plegats.

Jo soc aquell que em dic Manel Ollé
home d’alçada, culte, pensarós,
de passió per les lletres nostrades.
M’agraden Pérez, Zoraida, Vergés sobretot.
poetes cabdals amb versos celestials.

Ara us contaré la meua bonica història,
jo soc faldut i de família bona,
fill d’Ulldecona, de raïl hospitalera,
amb un castell que guaita la terra fèrtil i dura,
d’oliveres i vinya, i mil colors en primavera,
baix l’ombra garroferal que enlaira els sembrats.
I a prop la mar, la mar que tant estimo.

Soc d’aquí, i això enlairo. Escolteu:
gustosa és la sajolida per la trencada oliva,
gustós és el raïm de ceps diversos,
gustosos per a mi són els bells poemes.
Amarg, en canvi, és el vit de bou que ens alliçona,
amarga la sequera que castiga els camps,
i amarga la presó per gent tan noble.

Els anys passats fent d’educador
amb veu potent amb ulls clucs recitava,
versos en la memòria. (I vaig pensar amb alegria
que la història era la més bella poesia.)

El futur ens espera en una terra lliure,
perquè el vent de dalt ens marca com a poble.
Lliures com les sirenes als mars d’encant,
com els esquirols que no saben de fronteres,
(lliures per dins i fora, sense quimeres).
Ardent estic de mots i de bells versos,
de ceps i rames, de l’aigua que és vida,
poderosa és la parla que en primer bàgit
del mugró matern gustós m’alletava.
El nostre poble llueix noble bagatge,
que somriu amb la vella parla d’Espriu,
jo soc feliç amb llengua, camp i art,
el fet musical tothora al meu costat,
i ara a Campredó em reten homenatge.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!