Emigdi Subirats i Sebastià

Diumenge 14 d’agost
Un diumenge de pont ben especial a l’Alguer i a Sardenya. Justament demà és meitat agost, una de les diades més assenyalades del calendari anual per als algueresos i per a les alguereses. La ciutat rep una gran quantitat de turistes d’arreu de l’illa i de la península itàlica, potser massa. ja que els carrers es fan veritablement intransitables
Vam passar un matí molt divertit amb la nostra amiga Irene Coghene. Ens va portar a la platja de l’Esperança al veí municipi de Biddanoa de Monteleone, Vilanova de Montlleó. Vam poder txatxarar sobre un munt de coses relacionades amb la catalanitat i amb la família pròpia, en una platja molt concorreguda i un diumenge matí esplèndid, donava veritablement goig. Una cerveseta final posava el punt i final a un matinal ben agradable.

Vàrem dinar al restaurant trattoria El Caragol. Ens van atendre en alguerès per telèfon, tenen la carta en alguerès, així com tot el servei va ser en la nostra llengua. Vàrem menjar un àpat deliciós, tot i que el preu va picar considerablement. Vàrem triar pop fred, i després com a segon plat un deliciós escàrpora, capó, un peix formidable de color roig que tenia mil gustos, cuinat amb patata, tomata i olives. Costa 7 euros cada cent grams, és la manera en què cobren aquest tipus de peix als restaurants. Realment, el sabor del peix de l’Alguer és inigualable.

Com a postre, vaig elegir molt bé: menjar blanc alguerès, un poc diferent al que faig a casa però extraordinari de debò. Usen llet, midó, súcura, llimó És un dels dolços tradicionals de la ciutat que és conegut en tot el Mediterrani des de de l’edat mitjana. Actualment, fa part del Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Torno a remarcar el fet que en un restaurant ens serveixen en la llengua e la terra, perquè em molesta molt el derrotisme que porta a pensar que està tot perdut a l’Alguer, quant a la llengua, i també en altres indrets dels Països Catalans. Hem de fugir de la temptativa de veure’ns derrotats, no fem cap favor al català ni molt menys.
Després de la migdiada pertinent, i de tornar a la platja de Sant Joan, vam fer una altra llarga passejada per l’Alguer vella on vam prendre un gelat. Vam enraonar amb un home que té una botiga de productes de regal, que sempre ens repeteix que té molts bons records de Tarragona. Parla un alguerès antic, que ens encanta escoltar.
Després, ja a la nit, la ciutat estava pleníssima. L’ajuntament ha autoritzat unes cadires i taules vora la muralla de manera inexplicable, que trenca l’encant de l’indret.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!