Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 d'agost de 2022
0 comentaris

Petjades per la Palmavera (3)

Endegàvem el dijous 11 d’agost amb una il·lusió desenfrenada. No cal dir que era un dels dies més importants de la meua vida pública. A les 8 del vespre, i a l’antiga escola de Santa Maria la Palma, a uns 20 quilòmetres de l’Alguer vella, es presentava la meua biografia de l’admirat amic Antoni Canu. La novena de la meua producció després de les dedicades a: Joan Cid i Mulet, Emili Bonet Casanova, Roc Llop i Convalia, Gerard Vergés, Joan Panisello, Francesca Aliern, Antoni Añón i Francesc Llop i Marqués. L’havia anat preparant durant molt temps. Vàrem tindre unes converses molt nodrides al bar Ciro durant la nostra vinguda a la Barçaruneta a l’agost de 2019. Després ens va colpir la pandèmia amb l’endarreriment consegüent de tants projectes.

Just a l’estiu passat, quan li vam fer obsequi del manuscrit del recull biogràfic, va tindre una reacció formidable. El seu somriure, la seua alegria, recompensava tots els esforços i tot el temps de dedicació a l’obra. Aquesta és la recompensa millor que pot rebre un escriptor-biògraf, més encara quan admira i estima tant el personatge biografiat!
De bon matí vaig anar a la platja de sant Joan. Primerament, volia comprovar la distància exacta des de l’hotel, el qual no és precisament de primera categoria enguany! És només una curta passejada. Després l’Araceli i jo vam anar a fer l’habitual copa de vi al Cyrano, per dinar posteriorment en una pizzeria. Personalment, m’agraden molt més les pizzes que es fan vora l’Ebre, sobretot al restaurant Les Xiques de l’Aldea!
Vam passar per la torre del portal i vam tornar a veure l’escut de la Corona d’Aragó que presideix l’entrada. Mai ens cansem de repetir la foto pertinent.
A la tarda ens vam preparar adequadament per a l’anhelada presentació. Probablement ha estat la millor de qualsevol llibre meu! La més emotiva, indubtablement. Ens va portar el Miquel Canu, acompanyat de la seua mare, Maria Musu, i de l’Antoni. Vaig comptar més d’una cinquantena de persones. Vam poder saludar la gent de l’Obra Cultural, ens vam abraçar amb el Delegat del govern a l’Alguer, Gustau Navarro, i vam encaixar molt afectuosament amb els amics cantautors Pau Dessì i Àngel Maresca “lu barber”.

Durant el meu parlament vaig exposar els motius de la meua passió algueresa, per la ciutat i per la llengua. Vaig fer cinc cèntims de totes les sensacions lloables que m’acompanyen cada cop que trepitjo la ciutat. Evidentment, vaig lloar l’obra d’Antoni, el qual considero com un dels grandíssims poetes de la literatura catalana actual. No podia acabar sense encoratjar a tothom a fer ús de l’alguerès a tot arreu, i en cada moment de la vida ciutadana.
Va haver-hi una intervenció musical esplèndida de Pau Dessì, que va cantar un poema de l’Antoni Canu, i va tindre una intervenció magistrat amb un poema de Salvat Papasseit que ens va recordar l’inoblidable Domenico Modugno.
Després vam sopar plegats allí mateix. Durant l’àpat vam poder txatxarar amb dos professores alguereses, Maria Antonietta i Giusy Pandanis sobre el fet de l’ensenyament de l’alguerès a l’escola. És encomiable veure la força d’aquestes mestres malgrat les lleis contràries i actituds dels directors del centres totalment aliens a la catalanitat.
Encara vam tindre temps per fer una passejada nocturna a redós de les muralles. Enguany hi ha un disbarat de turistes, fet que ha portat a autoritzar excessives taules i cadires que ocupen el passeig de la muralla superior. Un fet realment inexplicable!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!