Emigdi Subirats i Sebastià

Estimada família, Hilari i Damià,
Avui ens toca, amb un cor pesat, acomiadar-nos del nostre estimat company Hilari. No cal dir que tots nosaltres sentirem molt la seua absència. Tanmateix, també és un moment per remembrar i celebrar la seua vida i llegat.
Vaig conèixer-lo als 18 anys, entre necròpolis i jaciments, enmig de pols i pedres antigues. Juntament amb la nostra amiga comuna Cinta Montañés, vam formar un grup apassionat per tot allò que envoltava el món antic, mentre apreníem al costat de dos arqueòlegs que ens varen deixar petjada, Margarida Genera i Pere Izquierdo. Exploràvem cada racó, cada tros de terra amb una ànsia insaciable de coneixement. Aquell període va ser marcat per descobriments continus, rialles i una amistat que va transcendir el pas del temps.
Vam excavar plegats a jaciments del Puig-roig al Masroig, Sant Miquel de Vinebre, la plaça Alfons XII de Tortosa, el Castell d’Ulldecona i el Castell d’Amposta. El món pre-ibèric, l’ibèric, el fenici, el romà, el grec, l’andalusí, el templer, l’hospitaler… A cada excavació, ens embolcallàvem en la màgia del passat, intentant desxifrar les històries ocultes sota capes de terra. El món antic tenia una poètica pròpia, una bellesa amagada en les restes de civilitzacions passades. Cada descoberta, cada fragment d’una antiga ceràmica, ens parlava d’un temps llunyà, d’un amor per la història que ens unia en tot moment.

Veles1 e vents han mos desigs complir
facent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Anys després, ens vam retrobar a l’Institut Dertosa, on havíem estudiat d’adolescents i ara compartíem claustre ja amb menys pèl i més panxa. Hilari era un home d’història en majúscula, un veritable erudit que inspirava tota mena de recerques. La seua passió pel passat era contagiosa, i les seues converses eren una finestra oberta a temps llunyans i cultures desaparegudes. A més, amb Hilari compartíem una afició pels arxius. Passàvem hores perduts entre llibres d’història i art, fascinats per les històries que amagaven les pàgines polsoses. Els seus coneixements erudits en aquests àmbits eren impressionants,car sempre tenia alguna anècdota interessant per fer-ne cinc cèntims. Un pou de coneixement, Hilari tenia una habilitat especial per recordar i compartir anècdotes fascinants sobre la història, des de menudes històries de figures oblidades fins a divertides bromes sobre la vida dels Borbons. Si hagués escrit totes les històries que contava, hauria pogut treure a la llum tot un bestseller!

Zeus, el rei dels déus a la mitologia grega, va ser fill de Cronos i Rea. Després de ser amagat per la seua mare per evitar ser devorat pel seu pare, Zeus va alliberar els seus germans i va liderar una revolta contra Cronos, coneguda com la Titanomàquia. Després de la victòria, va governar el cel i els déus des del mont Olimp, convertint-se en una figura central en molts mites grecs. Zeus és conegut pel seu poder, simbolitzat pel raig, i per les seues nombroses aventures amoroses amb deesses i mortals. Un dels seus episodis més famosos és la seducció d’Europa transformant-se en un toro.

Amb tot, Hilari no era només un acadèmic. Compartíem moments de disbauxa, de riure sincer i contagiós. No era una persona discreta; sabia com parlar de tot i en un to alt, sempre amb un entusiasme desbordant. Era un amic fidel, un company de rialles i de discussions apassionades. El seu caràcter afable i somrient el feia encara més especial. El recordarem pel seu rostre amable tan com pels seus vastos coneixements erudits.
A més de la seua tasca docent, Hilari era un participant actiu en congressos, on compartia el seu saber amb altres experts i aficionats. Feia conferències de notable nivell, oferint noves perspectives i descobriments en el camp de la història. Organitzava visites guiades, que eren sempre molt esperades per aquells que volien conèixer més sobre l’art i la història dels Països Catalans.
Una de les col·laboracions que recordo amb Hilari va ser l’exposició sobre Palmira, a Síria. Vam compartir textos d’aquesta exposició, amb la participació de la bibliotecària Irene Prades, els textos de la qual vaig traduir a l’anglès.
Hilari treballava estretament amb l’historiador Enric Querol, amb qui compartia la passió per la història i l’art. El seu llegat també es recorda amb altres historiadors de l’institut, com Toni Cid i Agustí Campos, amb qui va compartir il·lusions acadèmiques i culturals.
D’entre totes les seues obres destaco la de Vinallop, notes històriques, perquè amb Hilari també compartíem la ruralitat, el fet de ser d’un poble molt menut i gaudir d’un model de vida allunyat de ciutats mitjanes o metròpolis. Òbviament, podria fer esment de molts altres títols que ens transportarien a època del Renaixement, al patrimoni de Tortosa, a l’art religiós o als tresors d’aquesta mateixa Catedral de Santa Maria.
El llegat d’Hilari Muñoz és molt destacable i perdurarà en la història i la cultura de les comarques de l’Ebre final. La seua absència es notarà especialment a l’Institut Dertosa, però també en tota la comunitat acadèmica i cultural de les Terres de l’Ebre.
I no podria acabar aquest parlament, nodrit per l’estima i el dolor del moment, sense recordar els esmorzars a l’hora del pati al bar Malla, on Hilari sempre tenia alguna explicació erudita o alguna cosa que ens feia riure de debò. Aquests moments quotidians eren els que realment mostraven la seua humanitat, la seua saviesa i el seu esperit alegre.
I ara, Hilari, t’ha vingut a buscar la dama negra, se t’ha emportat en el seu mantell fosc, cap a un lloc on les històries antigues i les ànimes immortals es troben. El teu llegat, tanmateix, romandrà entre nosaltres com la llum d’un estel en la nit més profunda. Les teues paraules, els teus ensenyaments i els moments compartits sempre viuran en els nostres cors.

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!2
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Hilari et voldria dedicar uns versos extraordinaris, espill d’allò que som, de la catalanitat de què sempre vas estar impregnat, sentiment que també hem compartit. Escolta el versos3 com si sortissin de veu del gran Manel Ollé, que també plora la teua absència.

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

Estimats Hilari i Damià,
En aquests moments de dol i recordança, us adreço unes paraules vestides amb el vel de la poesia i l’encant del llenguatge antic, tal com el vostre pare hauria volgut. Va ser un home d’immensa saviesa, un erudit dels temps passats, un guardià de la història i la cultura de les nostres terres. En ell residia l’esperit dels antics savis, capaç de transformar les paraules en llum per il·luminar els racons més foscos del coneixement.
Fill de la història, amic de la saviesa, els seus escrits són l’eco de les centúries, que tostemps reverberen en les nostres ànimes. Junts compartirem el plaer de les excavacions, el goig de desenterrar els misteris del passat, de comprendre les veus silencioses de la terra.
El recordarem no com el que ha marxat, sinó com aquell que per sempre restarà. En les pàgines dels seus llibres, en les històries que contarem, viurà eternament. Ell, que tant amava els arxius i els llibres d’història i art, que s’entusiasmava amb la llengua i les tradicions dels nostres avantpassats, ha deixat un llegat que perdurarà més enllà dels nostres jorns.
Amb el meu afecte i la meua profunda admiració, us acompanyo en el sentiment en un moment tan dolorós com el que estem vivint avui.

Bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Amb tot el meu cor,

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!